Ahir contra Barcelona, hui contra València
Ahir vam seguir la manifestació a Barcelona a través de les xarxes. Allò que en principi havia de ser una crida unionista en favor d’Espanya, convocada per diverses organitzacions, partits i moviments ultres, es convertí en un exemple múltiple d’antidemocràcia, més senzillament, de feixisme pur. El pp ha donat carta blanca a l’agressió i ha ordit una crida a bous que considera legal. El resultat és que han autoritzat que el feixisme senyorege amb impunitat. Sense que els preocupe la salutació nazi, l’odi, l’insult, la premsa mundial, Europa mateix, ni els tribunals (els internacionals!).
Contra l’alegria, el pacifisme i la joia del poble català (deu anys de lliçons de com viure i aconseguir uns ideals), espana envià milers de manifestants que no van amagar a quina cosa venien. Si hom pensava convidar els catalans a repensar què volen fer del seu destí amb violència, colps, amenaces i insults, ho va encertar de ple. Això d’ahir a Barcelona era d’una profunda vergonya. I no sembla que la intel·ligència espanola tinga més alternatives. La calculada repressió policial l’1 d’octubre es convertí el 8 en una solta indiscriminada d’elements antidemocràtics: les salutacions i els clams franquistes no eren gratuïts. PSC, PP, C’s —el ventall polític parlamentari que va autoritzar ahir una invasió feixista tolerada, aüixada pels mitjans i la falange, i per polítics que hom podia considerar sensats o, simplement, demòcrates, és un error polític d’una gravetat extrema, imperdonable. És la intel·ligència zero d’un partit corrupte, que ja hauria de ser il·legal, que compta amb el suport i l’ànim de més partits que han perdut el nord.
Hui a València hem viscut el segon capítol de la jugada. Cada 9 d’octubre —festa al País Valencià— n’hi ha dues manifestacions festives i pacífiques. L’una, cerimonial, protocolària, és una processó cívica en record de Jaume I, el passeig de la bandera de la ciutat, l’oblit del Penó (els blavers ho frueixen molt)… L’altra, a la vesprada, aplega la reivindicació dels valencians: la llengua, l’escola, els mitjans propis, anys enrere l’estatut, la llibertat, el finançament (els valencians ho tenim tot per reclamar). L’una i l’altra manifestació avui han sigut atacades, insults, amenaces de mort, crits d’odi, i una manca de respecte i de dignitat extremes. En aquesta segona manifestació pacífica, una concentració il·legal d’espanyolistes violents i agressius ha agredit la gent amb impunitat. La llibertat que els feixistes tenien per agredir, contrastava amb la sorpresa dels manifestants pacífics que donaven suport a la Comissió 9 d’Octubre, encarregada d’organitzar la manifestació amb el lema “Sí al valencià”. Ni aquest ‘sí’ a la llengua, no poden consentir els que s’autoanomenen defensors a ultrança d’espana. La situació ha sigut tan greu, que les famílies convocades per Escola Valenciana han hagut d’anar-se’n, en perillar la integritat dels fills, i els que han considerat que el dret de manifestació no els el podien robar tres centenars d’agressors, han patit l’assetjament, la violència, els colps, les potades, les escopinades durant tot el trajecte, que ha hagut de canviar-se perquè un altre grup de feixistes havia ocupat violentament els jardins on havia d’acabar aquest cant en favor de la llengua. Això és, la policia espanola ha permés que els agressors perseguiren, insultaren i agrediren durant tot el trajecte, manifestants i periodistes.
La connivència entre feixistes i policia era evident:
—somos los buenos (adreçant-se a la policia), dejadnos que los repasemos, dejadnos que les peguemos, somos los buenos!
—No os paseis, va, os hemos dejado perseguirlos hasta aquí, retroceder un poco, va! (deia el policia rient).
En aqueix moment, els feixistes ja havien carregat contra nostre a l’avinguda l’Oest, a la plaça Sant Agustí, a Barques, a Colom, a més carrers on les agressions contra manifestants que tornaven o havien sigut separats a consciència han sigut permeses. L’extrema dreta ha sigut autoritzada a actuar contra els valencians durant el 9 d’octubre. Amb impunitat. Sentir-se espanol, vestir-se amb la bandera, els permet qualsevol reacció o gest…, tribunals, policia, polítics en principi “demòcrates” que els donen suport, autoritzen la barbàrie. Encara més, ells poden agredir-nos, davant el nostre gest pacífic de manifestar-nos en favor del valencià o del que ens done la gana, i els mitjans (antena3 per exemple) titulen que hi ha hagut enfrontaments entre valencianistes i espanyolistes, i es queden ben amples, de mentir i mentir-se. Fin i tot el delegat del govern espanol ha felicitat públicament la policia perquè, diu, ha defensat la integritat de tothom.
Ahir Barcelona, despús-ahir Palma, hui València, ciutats capitals en favor de la democràcia, malgrat que no és casual ni atzarosa la violència que els volen infringir per atemorir-les.
Aci a casa nostra les besties es calmen, malgrat que s’espresin. Tenim al Mossos, dintre del cos tb els hi va la marxa, pero com saben que els juguent els cuartos, al menys obeixen als deus caps. La PN es un cos, gens adoctrinat quan es forma, que va. No se que com s’eduquen pero si sabem despres del 1-O com actuen, i quines impunitats els hi otorguen. Jo diria que son unes ordres sencilles i que pot entendre tothom. “A por ellos, oe, oe” Ara heu tastat la mateixa medicina que natres.
això no pot ser, catalans-valencians -mallorquins -i altres tots tenim la mateixa parla, perquè no s´acepta.- expliqueu-me-lo…
Molt bo Albert Dasí!!!
Lamentable la situació actual, una autèntica vergonya.
On està i què fa el PSOE?
El que ens cal, es una policia valenciana com els mossos, que ens defense. Amb els nazi-onales, ho tenim ben fotut.
La democràcia cal construir-la per la via política. La connivència forces de seguretat i feixisme està més que demostrada, és així com han sembrat la por entre la població i eixe és el motiu pel qual el PP guanya a Valencia. La via judicial no és una solució doncs tens la justicia en contra i a més a més això no treu la por a la gent. El poble valencià s’ha de veure i sentir protegit per tal de poder avançar cap a la democràcia. Això suposa la presència masiva de totes les forces d’esquerra al carrer. El dia 12 és festiu, la seua festa doncs que tinguen també la nostra tarja de visita. La Comissió 9 d’Octubre hauria de convocar una concentració davant els ajuntaments a les 12 del matí del dia 12, amb una consigna molt clara: SI AL VALENCIA, MORAGUES DIMISSIÓ, considere que cal avançar pacíficament i anar construint la propia democràcia.
Anàrem com sempre amb els xiquets. No era segur. No era lloc per a infants, ahir… S’assemblava més a un estadi de futbol, a les rodalies de fora de l’estadi. Banderes amb la corona. No en vaig vore cap, d’águila negra; algun bou d’osborne (era gent més de conyac que no de cervesa águila). No hi havia águila, no calia: ja n’hi ha un símbol de funció homóloga.
No era la festa del país que tants anys havíem viscut. Ens l’havien furtat. Encara que això no em lleva de preguntar-me per què en faltà també tanta de la nostra gent?