Potser la realitat és la mateixa, però la percepció comença a ser diferent. En l’entorn independentista sovint s’ha afirmat que la JNC són els cadells de CiU que quan es fan grans obliden la independència i s’assenten còmodament en el poder. Sovint s’ha criticat l’absoluta buidor de l’exhibició d’estelades quan no anava acompanyada dels gestos polítics corresponents. La màxima expressió d’això va ser l’acord amb el PP o la fotografia amb Duran i LLeida. Tot això han estat les JNC fins ara a ulls de l’independentisme. D’aquesta desconfiança en l’ús d’una simbologia a la qual no corresponia una política sobiranista vénen les diferències entre les JERC i les JNC o, directament, entre ERC i CiU. Si algú creu que la unitat entre aquests dos sectors pot ser beneficiosa per al moviment sobiranista, jo diria que això passa per un punt molt concret: les JNC haurien d’aconseguir la mateixa relació amb CiU que les JERC tenen amb ERC, una relació de coherència.
Només quan CiU declari de manera pública i solemne que assumeix la plena sobirania com a objectiu polític a curt termini i impulsi una proposició de llei per convocar un referèndum d’autodeterminació tindrem la certificació de l’èxit de les JNC en el sentit que hauran aconseguit la renovació del segon front, CiU. Mentre això no passa, informacions com les que publica
E-notícies són esperançadores, però cal llegir-les amb prudència. Si més no, coincideixen en una setmana amb dues adhesions a Sobirania i Progrés com són les d’Antoni Vives i Mireia Pujol Ferrusola. Podria tractar-se, doncs, de moviments en el bon sentit.
Segons la font esmentada, al butlletí de la JNC s’hi pot llegir: "si algú de la JNC hagués posat aquest títol a un article fa dotze anys,
s’hauria pogut interpretar com un intent de condicionar el discurs de
Convergència. Si algú hagués posat aquest títol vuit anys endarrere,
s’hauria pogut interpretar com una voluntat de definir un corrent
intern dins el partit. Ara no. Ara potser cal que algú posi aquest
títol a un article per recordar-nos a nosaltres mateixos que ja n’hi ha
prou d’anar acceptant lliçons del primer que passa. Nosaltres,
Convergència, som els sobiranistes." Personalment no em molesta gens que es vulguin donar aquest títol, però com que no em consta cap declaració de la cúpula de CiU en aquest sentit, esperaré algun indici. Si Mas, Puig o Duran no piulen, per desgràcia haurem d’entendre que no hi ha res de nou sota el sol convergent. Però si es tracta d’un globus sonda per veure quines reaccions provoquen, la meva, si més no, és d’alegria. El moviment sobiranista necessita el suport de tothom. El dia que CiU assumeixi el sobiranisme farem un salt endavant molt important. Per tant, benvinguda l’afirmació de les JNC, però estem a l’aguait, Sr. Mas.
Parles de coherència referint-te a Esquerra, quan la coherència d’Esquerra deu estar de viatge per les galàxies.
Parles d’un pacte amb el PP quan Esquerra pacte amb els socialistes, puja en Zapatero al Balcó de la Generalitat i posa de President en Montilla.
Les joventuts dels partits estant sotmeses als partits i són utilitzades només en favor dels partits, a Ciu i a Esquerra, i quan els arriba l’hora de seure a la poltrona els diuen "ara xicot o xicota a tocar de peus a terra! a cobrar a final de més i a callar! que de pensar ja ho fem nosaltres."
Els de la JNC i els de la UJ potser pequen de babaus, però els d’Esquerra no són pas milors.
Almenys jo ho diria pels resultats!
Salvador Molins (BIC, 10 Milions, CA)
"Només quan CiU declari de manera pública i solemne que assumeix la
plena sobirania com a objectiu polític a curt termini i impulsi una
proposició de llei per convocar un referèndum d’autodeterminació
tindrem la certificació de l’èxit de les JNC en el sentit que hauran
aconseguit la renovació del segon front, CiU. Mentre això no passa,
informacions com les que publica E-notícies són esperançadores, però cal llegir-les amb prudència."
Si, buana.
Si, Sant Pare de la religió que vos heu fundat.
Si, sanedrí individual de l’independentisme.
Si, Mir, Si. Tothom ha de fer el que Vos vulgueu. He vingut al món a salvar-nos, forçadament, i a definir el que es bó per a la independència de Catalunya i el que es dolent.
Democràticament? No, no us presenteu a aquests jocs de mortals. Esteu pel damunt del bé i del mal. Sou l’elegit. L’autoelegit.
Per això, podeu posar condicions a qui us dona la gana. A la força política que ha guanyat 8 eleccions en 8 comicis, sempre, a Catalunya, a l’hora d’elegir democràticament representants al Parlament de Catalunya, vos, el gran Mir d’Arenys, el qeu no ha passat per cap urna, per cap elecció, el qui, com jo, es representa a sí maeix, i prou, el gran Mir posa condicions.
Vull una declaracio de 4 pagines que digui el que jo vulgui que digui.
No es autoritarisme, no. Es realisme? Tampoc.
Es absència de contacte amb la realitat. Es manca d’esperit democràtic.
Es esperit, realment, aristocràtic, gens democràtic, dels qui es pensen que són la creme de la creme i que tenen la rao sempre. La raó per a conviure, i per a elegir els nostres representants a qui deleguem per a gestionar col.lectivament el pais, és la democràcai representantiva, a travès d’eleccions lliures, generals i secretes.
No d’eleccions censitàries.
No a travès de declaracions aïllades de persones individuals que es representen, i molt bé, per cert, a sí mateixos, i a ningu mes.
Ara, amb una nova astracanada, sempre i només quan es tracta de contraposar CDC i ERC, o ara les Joventuts, en Mir diu que el model a seguir és de la relació JERC/ERC. Que vol dir això? quin model? Els jovenents que va captar Puigcercós quan dirigia les JERC i que no han acabat, com ell , cap carrera?
Els qui nomes fan bé les celebracions de begudes i birres al Tio Canya?
Si us plau, gasosa, molta gasosa, per a algunes cases i finques d’Arenys.Per als experiments. Sempre amb gasosa, Mir, no ho oblideu, si us plau.
I us recomano que seguiu els escrits d’un arenyenc i professor amb el cap i la intel.ligència molt ben moblades: Miquel Soler.
I tranquil, ningu espera, en els seus cabals, que passem mai cap examen vostre.
Entre altres coses no menys importants, perquè ni doneu classe ni podeu posar exàmens reglats a ningu.
Si us plau, m’avisareu quan convoqueu el congres Mir del sobiranisme Mir? O nomes esteu vos apuntat?
A l’article llegeixo (els subratllats són meus):
· "(…) Ara potser cal que algú posi aquest títol a un article per recordar-nos
a nosaltres mateixos que ja n’hi ha prou d’anar acceptant lliçons del
primer que passa. Nosaltres, Convergència, som els sobiranistes".(…)"
· I, "(…) Però és bo que no oblidem com som, d’on venim i on volem anar. Nosaltres, els sobiranistes".(…)"
L’article també recull:
"(…) No som els únics ni molt menys. Però és bo que no oblidem com som, d’on venim i on volem anar. Nosaltres, els sobiranistes". (…)"
I entenc que no ser els únics, es refereix a sobiranistes. De tota manera el to general; i la referència a "no acceptar lliçons del primer que passa"; em fa pensar que sí que es creuen que són els sobiranistes. I trobo que aquesta postura és inacceptable; si no és que volem entendre que el sobiranisme és una cosa d’exclusives.
I diria que no és bona la idea de els sobiranistes; que li sobre els. I que no és ni acceptable com a crida o cop d’ànim.
Bàsicament perquè en sentit de país aquesta idea ens situa en la creença d’un partit únic. I en sentit internacional ens portaria a la aberració de negar altres sobiranies.