𝕾𝖈𝖗𝖎𝖕𝖙𝖆 𝕬𝖑𝖇𝖊𝖗𝖙𝖎

Aquesta setmana ha arribat a les nostres llibreries “Els fills de Dune”, la tercera part de la trilogia de Frank Herbert. Si bé és cert que la primera part d’aquesta trilogia ja l’havia traduïda al català Manuel de Seabra l’any 1989, no ha estat fins ara, amb les traduccions de la segona i la tercera fetes per Lluís Delgado, que els lectors catalans tenim a les nostres mans la trilogia original en la nostra llengua.

Durant dècades els catalans afeccionats a la ciència-ficció havien de recórrer a altres llengües per poder accedir a molts dels grans clàssics d’aquest gènere, o bé renunciar a llegir-los. En els darrers anys, però, gràcies a petites editorials, hi ha hagut un gran creixement de publicacions de novel·les de ciència-ficció en català. A part de la trilogia ja esmentada, hi podem afegir la de la Fundació d’Isaac Asimov o la més recent “El problema dels tres cossos” de Cixin Liu, de la qual n’espero en candeletes la segona i tercera part.

Tot i l’augment de publicacions de llibres de ciència-ficció que hi ha hagut els darrers anys, la quantitat encara queda lluny de la que hi ha en altres llengües amb nombre similar de parlants. Un motiu que ho explicaria és la poca valoració, o fins i tot menysteniment, que té per aquest gènere el món de la cultura. Si el que volem és potenciar la lectura en català, segurament serà més productiu fer més traduccions d’autors de l’estil de Herbert o Asimov que no pas de l’estil de Fosse o Ernaux.