Tot i la desafortunada coincidència amb el Poparb, el Faraday va aguantar la tirada de públic aquest cap de setmana. Un certamen que ha sabut crear la seva pròpia dinàmica i on el públic va més a descobrir i a deixar-se seduir per propostes presumiblement desconegudes, que no pas atrets per noms populars.

Les dues jornades del festival van donar dos clars vencedors, ambdós d’aquí i de plena actualitat: Love of Lesbian i La Casa Azul. Els primers van decidir jugar a la carta més arriscada i en una discutible operació van basar la major part del seu repertori en els temes del seu darrer disc, La noche eterna. Los días no vividos. Tot i això, van demostrar la seva solvència en directe i com estan quallant aquestes cançons recents en el seu públic. L’altre nom indiscutible va ser el de Guille Milkyway al capdavant de La Casa Azul, un dels músics que millor ha sabut assimilar i projectar les seves influències, fílies i passions en les seves cançons. En Guille va oferir sentiments, eufòria desbocada i cants enyorant aquella vella Europa sense oblidar-se del ritme trepidant.

La nit de divendres van presentar-se els francesos Herman Dune en format de duet i mostrant una faceta més rockera i elèctrica mentre que Bowerbirds van oferir un folk pastoral d’ambients eteris i harmòniques veus. Dissabte, David Rodríguez al capdavant de La Estrella de David va pujar a l’escenari acompanyat pel bo i millor de l’underground català: Jaume Pantaleón (excomponent de 12Twelve i Atleta), Joe Crepúsculo o la seva companya Ana Fernández-Villaverde (La Bien Querida). Per la seva part, la diva del pop suec Frida Hyvönen va ser la decepció, vestida de superheroïna i sense acabar de fer quallar les cançons que sorgien del seu piano de cua.

La música feta des del País Valencià va tenir una especial incidència la jornada de dissabte. Primer, amb un Sènior i el Cor Brutal oferint el concert més contundent del festival amb un discurs en què no van faltar crides a la revolució violenta i organitzada. Els barcelonins Fred i Son han volgut treure de nou a la llum la figura sempre reivindicable de Juli Bustamante. Fent de banda d’acompanyament del valencià van recuperar encerts d’aquell iniciàtic Cambrers (1981) i van estrenar una cançó nova acompanyats per la lleidatana Renaldo & Clara. La tercera aportació va ser la de Josh Rouse, nord-americà de naixement però veí d’Altea i de la capital valenciana des de fa uns quants anys, oferint un concert que va ser tot un agradable massatge per als sentits.