Leds blancs. No, gràcies
València pretén gastar-se un milió d’euros en led de substitució directa i de fàcil muntatge per a l’enllumenat públic, amb l’ajut de la Diputació. Ho llegirem sorpresos en aquesta diari fa uns dies. No ho acabem d’entendre, perquè el passat 8 d’octubre, també a Levante-EMV, l’informe del tècnic de Villar del Arzobispo expressava dubtes sobre el programa de la diputació: pel tipus de led utilitzats i, sobretot, en la legalitat del canvi de bombeta directa en un fanal no pensat per a aquest tipus de lluminària.
Com a membres del grup de treball sobre contaminació lumínica de la Universitat de València, ens interessa més el problema ambiental que aquesta substitució comportarà en una ciutat envoltada per tres parcs naturals i amb mes de 800.000 persones censades. Si no ens diuen el contrari, la llum dels led serà blanca, com ja hem observat en altres poblacions com ara Sinarcas, Vallada o la Yesa que ja “gaudeixen” d’una llum freda nocturna amb led blancs. I segurament que no seran els últims.
La llum blanca es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. Aquesta llum blava es difon més intensament en l’atmosfera. Així ocorre amb la llum del Sol, que dispersa més el color blau donant aquesta tonalitat al cel. Per això, sense augmentar el nombre de fanals, posant llum blanca, la contaminació lumínica s’incrementarà.
Els estudis de contaminació lumínica al Parc de l’Albufera demostraren, fa uns anys, com els insectes eren atrets, captivats i extrets del seu hàbitat natural per les llums blanques. Com que més del 80% dels insectes són nocturns, la instal·lació de led blancs per a enllumenat urbà causarà, per tant, un greu problema ecològic.
AFECCIÓ A LA SALUT
Però aquestes llums també afecten a la salut humana, com han demostrat nombrosos estudis que detecten baixades de la producció de l’hormona melatonina durant la nit en presència de llums blanques. Els estudis epidemiològics mostren una relació entre aquesta disminució i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat. A més a més, nivells inferiors de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer.
Una altra vegada torna a prevaldre el punt de vista econòmic a curt termini sobre l’ambiental i el de la salut dels ciutadans. En pagarem les conseqüències.
Enric Marco i Ángel Morales. Universitat de València
Levante EMV, 13 de desembre 2012. Leds blancs. No, gràcies.