Necessitem la llei de l’orxata

Som en el mes d’agost, ha arribat l’aire fresc, després de la pluja del nou, i semblava que començaríem a respirar un estiu més dolç. Però el tribunal constitucional espanol ha decidit que l’ofec encara havia de ser major, sobretot contra aquells que tenim parlaments autonòmics (!). Potser perquè l’error és ací, en el concepte autònomic, en la mateixa organització autonòmica. El TC ha decidit que un jutge, un jutge qualsevol —potser caldrà exceptuar els jutges de pau?— tindrà més poder que un parlament autonòmic. Ves, que si els valencians decidim per llei de beure orxata per berenar, un jutge estarà per damunt d’aqueixa norma, i no li caldrà ni consultar, ni preguntar ni pensar si la llei valenciana de l’orxata és o no convenient per als valencians. El jutge estarà per damunt la llei dels valencians. Ves si la cosa serà grossa i la xufa poca cosa.

No cal preguntar-nos de què serviran a partir d’ara els parlaments autonòmics, davant els jutges i davant la política: si als jutges no els interessa la llei, o al pp no li interessa aquella manera de governar (ja sabeu com d’amics són dels jutges i de la corrupció a la vegada), el poder del parlament valencià serà zero, o menys encara que zero.

Caldrà preguntar-nos per a què volem un parlament autonòmic, si en podem tenir un d’independent? Aquesta és la lectura davant el nou atac polític-judicial contra aquella històrieta de les autonomies que es va inventar espana per fer-nos subdits de la seua política predemocràtica, després de la dictadura. Una estafa democràtica, xa.

Per cert que, avançant-se a la decisió del TC —els valencians ja patim l’atac discriminatori dels jutges— el president Puig ja havia decidit de rectificar el decret de llengües, suposem perquè el conseller Marzà li ho haurà proposat, malgrat que el 88% dels Consells escolars d’aquest país havien decidit de confiar en el decret com a aposta per aprendre llengües d’una vegada. La reculada del govern valencià davant el putiferi judicial no calia, que no calia presentar-nos voluntaris a la seua orgia, però ves que ni l’estiu ni tanta calor no són suficient, mentre la llei de l’orxata encara s’està per redactar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *