Li podem dir així?
aviam:
1) Diu Badia: “(…) defensar els ‘interessos dels ciutadans catalans‘ però fent-los coincidir amb els interessos dels ciutadans ‘europeus’. (…)”
Ens hem de preguntar que això com es menja. I que hauria de donar algun detall, ja que s’entrada no sé on veu els tres eixos. Explica que: Els seus eixos a Europa seran ‘catalanisme, europeisme i igualtat’.
Però, pel que diu tots tres són només un. La igualtat diria que està confosa, aquí i per tradició que veiem, amb igualació, que sembla ser que és el que pretén fer entre europeu i català.
Aquí són menester alguns aclariments. I crec que li sona bé per allò de que és cert que volem ser europeus. Hem de vigilar de no ser-ho, però, en aquesta seva definició d’un igualitarisme molt mal entès, com dic, confós amb igualació i retall de les diferències, una fantasiejada, crec, encara que tingui força èxit.
Podem aprofitar per preguntar-nos també com és que soni fins i tot bé….. Quines distorsions ronden que no permeten veure que aquesta frase és per a prendre el pèl.
Perquè una cosa és que hi hagi coses que compartim, fins i tot coses que hem de compartir en el que ens proposem aplegats. Aplegats, però, no plegats, millor. Que sinó crec que ens trobem amb que es poden dir coses com aquestes, i que no vingui alguna pregunta pertinent com ara, sra. Badia:
– Que també volen, tenen projecte, de fer La Europa homogènia? Tant difícil els hi resulta veure que la diferència no és cap problema, que no és el problema? Que només saben funcionar que amb sistema homogeni?
Millor sense comentaris; a la notícia ja n’hi ha força d’interessants. Només afegiria que el càrrec que ara ocupa l’hauria d’obligar per mínima exigència intel·lectual a fer renúncia pública de la seva adhesió al “Manifiesto por, o para (no ho recordo ara) la lengua común”. No curaria la desconfiança que ens ofereix, però podria representar un inici per a aconsseguir algun bon canvi en el Ministerio de Cultura espanyol.
3) Maria Badia creu que les institucions europees ja respecten prou el català.
Ni apareix a la web oficial del parlament
Li podem dir que no és una qüestió de creença, de creure-ho, o de creure-s’ho. Que estem davant una qüestió de valoració. Ens hauria d’explicar a partir de quins punts valora que les institucions europees ja respecten prou el català. I, com a elegible a formar part de la nostra representació el Parlament europeu, hauríem de contrastar el que ella afirma amb el que ens expliquen gent que per aquí està treballant seriosament pel català.
Una altra pregunta que trobo interessant aquí és sobre les eleccions. Hi ha novetat (i no ho he sabut encara) i es presenta llista del PSC a les Europees? Si és així ho haurien d’explicar. I si no és el cas, estaria bé (fins i tot diria que seria exigible per rigor informatiu) que es parli de la llista del PSOE, i no de “la llista del PSC”. Ja que tinc entès és on van la sra Badia i candidats que l’acompanyen.
Acabaria amb un detall amargant sobre aquesta seva creença del que representa una bona defensa i respecte de la nostra llengua. Hauria d’aprofitar l’exemple que fa servir per explicar-nos que creu que estem de nassos, i veure on hi veu les bondats al fet que, si ens dirigim a Europa en català, d’allà ho envien a Madrid, on, a sobre hi paguem (si no ha canviat va a compte dels catalans) una traducció la castellà que és tornada a enviar a Europa, que respon en castellà i ho envia a Madrid, i em sembla que d’aquí, prèvia nova traducció al català, ja ens arriba sense tornar a passar per allà, no ho sé segur. Lamentable que un polític d’aquest nivell de representació i acció política tingui aquesta idea del que sigui estar bé, i estar defensat i respectat. Perquè això del control de la correspondència és d’un descaro!
Bé, suposo que això no ho fan amb criteri de territorialitat, no ho he mirat. Vull dir que si em dirigeixo a Europa en qualssevol altra llengua espanyola que no sigui el català, les meves cartes no passaran per la oficina espanyola de traducció, com va això? Que passa amb les altres llengües?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Silvia,
Votar NO a la que es va dir “Constitució Europea” no deslegitimitza a ningú ni el converteix en antieuropeista. Dir-ho és tendenciós -i de malparits. O ens volen fer pensar que alló que diuen va a missa. Ara amb la nova refundació dels Tractats ja han curtcircuitat a la ciutadania i s’ho han fet tot solets al Parlament espanyol (penso que als nostres Parlaments si es va comentar alguna cosa seria a la cafeteria o als lavabos).
El català és a Europa una llengua subordinada. I s’han quedat tan amples.
Van dir que “no va poder ser”, llàstima!, que uns quants estats s’hi van negar (on és el “poderio” espanyol?). Però si la gent es gratés la memòria sabria que en el Congreso, el dels lleons, tampoc s’accepta el català. Farsants!
El tema de les traduccions és així de clar. Si un ciutadà vol establir contactes amb entitats o càrrecs de la Unió europea ho pot fer sabent que el seu contingut serà conegut (i traduit no sabem amb quins criteris)per l’administració espanyola. Fora bó fer alguna pregunta per exemple sobre com tractaria la Unió (El Consell, el PArlament, La Comissió) un procès d’independència. Em penso que no se sabria si arribaria a casa abans la traducció o les Forces armades ensenyant l’article vuité de la Constitució espanyola, Viva la Pepa bis.
Espanya és esperpèntica
I el PSC ja no existeix des que els capitans del Baix Llobregat i part del Vallès van assaltar el Palau però poden imprimir paperetes perquè em sembla que no existeix la circumscripció única i les provincies tenen cupo de diputats.
Una salutació