Si, com ja hem dit en altres ocasions, una de les evidències més flagrants del lector d?assaig en llengua catalana és l?absència de llibres que reflexionen sobre la creativitat artística, algunes publicacions recents semblen donar motius d?esperança i, allò més important, ens confirmen que, lluny de tractar-se d?una mancança dels autors, és més aviat la conseqüència d?una política editorial poc decidida.
De fet, tal com passa en castellà, són ara les editorials petites les que porten la iniciativa en aquest camp tan necessari per a la salut d?una literatura. Llibres com Converses, d?Antoni Clapés i Carles Hac Mor (Cafè Central), Pensar l?art, d?Abel Cutillas (Angle) o aquest sorprenent i canònic Les interpretacions, de Lluís Calvo, que inaugura, no podia fer-ho millor, la col·lecció Axiomes, d?Edicions del Salobre…
Però si bé la col·lecció comença i la forma literària és una novetat en aquest autor, la trajectòria d?en Calvo no hauria de necessitar presentació. Poeta destacat, novel·lista i impulsor de projectes culturals innovadors -la seva pàgina en internet és modèlica: http://www.sant-cugat.net/daltabaix/ -, ve ara a demostrar amb Les interpretacions que al darrere de la seva obra hi ha un pensament artístic treballat i meditat que funciona a la perfecció en aquestes formes breus de la literatura amb les quals construeix el llibre.
El que més sorprèn de Les interpretacions és la vitalitat d?un conjunt format per proses, d?entrada, heterogènies. Hi ha aforismes, notes de dietari, reflexions filosòfiques, comentaris sobre el món de l?art o sobre l?ofici de l?escriptura, però també textos que es poden considerar com a assaigs breus amb una base intel·lectual que excel·leix per la seva riquesa.
Si bé ho mirem, Calvo ens proposa un recorregut prou exhaustiu per tots aquells elements que han ajudat a fer de la seva obra poètica i narrativa un conjunt sòlid. Són formes breus a la manera dels millors escriptors contemporanis, són aquests fragments que estan sempre presents en una trajectòria literària i que poques vegades troben una sortida adequada en forma de llibre.
I amb la lectura de Les interpretacions podem apropar-nos, a més de als fonaments de la seva literatura, a altres idees de caire més poètic. El poeta pren la paraula en moltes de les proses, procurant un plus de sentit que no sempre és present en l?obra d?un assagista. És un llibre per abocar-s´hi sense perdre temps, però també un d?aquests volum de capçalera que mantindrem durant moltes setmanes a la tauleta de nit, sabedors que només necessitarem obrir-lo per qualsevol pàgina a l?atzar per trobar-hi el comentari encertat, la reflexió que dóna sentit a un dia perdut, l?aproximació poètica a algun misteri que altres només banalitzen. Tot plegat ens transmet la sensació agradable i rotunda de comprovar que bona part de la millor literatura viu tocada per la fragmentació i ens venen ganes de repetir una frase que els autors actuals venen confirmant en la seva validesa: som ja molts els qui, en fer-nos grans, voldríem ser escriptors de fragments. Sobretot si, com en el cas de Lluís Calvo, la perícia ens ajuda amb l?arquitectura necessària per transmetre?ls.
_______________________________________
Lluís Calvo, Les interpretacions, Pollença, Edicions del salobre, 2007.
(Publicat a Serra d?Or)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
surt a compte tenir tans llibres editats i que només es venguin uns quans, les noves tecnologies han de servir per salvar aquesta situació, el paper està absolet i a mes a mes fem molt de mal als arbres. reflexionem senyors reflexionem
Excelente blogue! Cheguei aqui pelo Té la mà Maria. Já está nos meus favoritos.
d’aquest llibre i unes reflexions realment en profunditat recomano el blog El llibreter