El violinista celest

De fa anys que segueixo –encuriosit, expectant i, també, visiblement satisfet- la trajectòria de Lluís-Anton Baulenas. Es pot dir que la seva literatura és producte d’una esforçada dedicació i d’un sentit narratiu que, amb independència dels resultats, poques vegades es veuen reunits en una sola veu. Això l’ha portat a publicar obres de molt diversa naturalesa. Des de novel·les com La felicitat o El fil de plata, que amb tots els seus defectes i virtuts –més segons crec d’això últim- estarien entre les més ambicioses dels darrers anys, fins a altres que podríem qualificar com a menors, sempre si ens posem exigents en la comparació, com ara Amor d’idiota.

Paga la pena recordar això per les particularitats de la literatura catalana, sovint més disposada a elogiar la novetat, encara que hagi nascut antiga, oblidant la trajectòria dels autors, amb massa freqüència perquè el comentarista de torn la desconeix…

Ara publica una altra d’aquestes novel·les que semblen punts d’inflexió entre obres més representatives de la seva capacitat. Es tracta d’Àrea de servei, un llibre que s’ha presentat com a road-movie contemporani i que, a la meva manera de veure, conté elements del millor Baulenas. Podríem parlar de l’estructura, del llenguatge, de l’ambició, però si en una cosa destaca especialment l’autor és en la seva manera de traçar vides humanes creïbles que es relacionen amb els altres des d’una perspectiva de les coses moderna i lliure, tot i les contradiccions, lògiques, dels personatges, sense les quals deixarien de banda la seva condició. I la millor prova és com funcionen en les versions cinematogràfiques que ha dut a terme el director de cinema Ventura Pons.

En Àrea de servei, Baulenas explica la particular trajectòria vital de l’Anna, una dona que trenca amb el seu company i decideix instal·lar-se en una autocaravana dins d’una àrea de servei de l’autopista. La relació que s’estableix aleshores amb un jove paralític centra l’argument de la novel·la, que és també moltes altres coses, com ara una reflexió sobre la forma en què ens relacionem en aquesta societat de començaments del segle XXI.

Un autor com Baulenas, tan necessari per a la salut i la pluralitat d’una literatura, mereix sens dubte l’atenció del lector. Les seves obres tenen aquest punt que les fa properes, que ens aboquen a gaudir-ne encara que ens trobem lluny de la proposta moral i estètica. Àrea de servei és, al capdavall, una excel·lent aproximació a l’ésser humà del nostre temps i, com a tal, situa de nou Baulenas en una posició de privilegi dins la literatura catalana.

___________________________

Lluís-Anton Baulenas, Àrea de servei, Barcelona, Destino, 2007, 317 p.

(Publicat al Serra d’Or)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!