L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

En lloc d’esmolar hem fet osques

Una vegada més, els defensors de l’especulació rústica han anat a la rua disfressats de defensors de la cultura.

I una vegada més, els defensors de la cultura han anat a la rua disfressats d’ursulina integrista asseguda a la camilla contra el progrés i fins i tot contra adobar els esbaldrecs de la paret seca perquè així queda més idíl·lic. L’abandó té alguna cosa d’idíl·lic, és el que m’agradava de Raixa abans de restaurar, i el que també degué agradar a Jaime Chávarri per rodar-hi Bearn. Però millor seria no tergiversar en Rosselló-Pòrcel. Quan va dir “rellotge/viva màquina de mort/fantasma” no pensava en aquest abandó, en aquest deixar-se anar. A mi em fan basca els meus, i no és d’ara. Trob que duen una pardaleria i una mollor que ens fa molt vulnerables. No són gent d’acció, i on anam idò només bla, bla, bla. Ja s’han acabat els temps d’aclarir les coses predicant; ara, hi han de posar les mans, res de tant de seure ni de tant de fer de senyoret. Em podríeu venir a ajudar a pintar la casa, per cert. L’any passat no vaig poder perquè vaig estar ingressada, tenia motius, no era ganduleria ‘planiana’.  Meam quants en trobaré d’aquests que s’avorreixen que m’ajudin a pintar la ca

sa! Ah, i no cobraré. No tot se cobra a n’aquesta vida. No crec que n’hi hagi de subvencions per treure el llustre a casa teva.

I ara tornarem als altres, als que disfressen els seus negocis de cultura (no trob estrany que en Cañellas amollàs que tanta cultura li feia oi… és bo de veure per què ho deia). La cultura no necessita aquesta mena de defensors, es defensa tota sola. Llegiu la Cançó de na Ruixa-Mantells, d’en Costa: ell sí que pensava en els paquiderms, quan va escriure:

     ‘Perdut és el nàufrag quan ella el socorre…’

Constructors de blocs d’apartaments i de complexos turístics, hotelers… quina l’heu feta que us heu de disfressar tant?
No us escolteu tant els poetes (o no faceu veure que els escoltau)
Anau a la vostra. Deixau anar de fer penitència havent de pagar les despeses de muntar una exposició de pintura a l’estranger. Si heu de fer un camp de golf el feis i ja està, sense dissimulamentes que vosaltres protegiu la cultura. Vosaltres protegiu la butxaca, com fan pertot el món els qui tenen el mateix negoci vostre i com faria jo si el tingués.

I els intel·lectuals, que es posin les piles, enlloc de classificar-se uns als altres asseguts a la camilla de la quarterada de la padrina, quan surten de fer costura a la universitat. En lloc de tant de classificar, en lloc de buidar-vos tant el cap per esbrinar qui és el millor novel·lista viu, o el millor de la seva generació, o el millor de l’illa, i llavors ve el segon, i el tercer… És a dir: en lloc de seleccionar el lloc on quedareu com embalsamats per sempre en alguna sala llòbrega que només l’obriran per fer dissabte i per fumigar; en lloc de mastegar fesols tot lo dia amb l’ase eixancat damunt la paret espiant el que escriuen els altres des de les talaies de jurat de premis que us han proporcionat perquè pogueu perjudicar els que amenacen el vostre status amb coneixement de causa (per qualque cosa us vareu vendre, maricons), per què no escriviu una bona novel·la, per variar. No sé si heu previst cap casella amb l’etiqueta “escriptors de bones novel·les”. Si no, ja la podeu començar a obrir i hi posau n’Albert Sánchez Piñol, que no l’anomenau mai perquè us fa més nosa que una busca dins un ull. De moment, a la casella hi enfonyau La pell freda i Pandora al Congo.

Els altres seguiu fent rotondes, piscines i camps de golf; urbanitzacions (les permeses només, no faceu tala ni virgueries amb les requalificacions, que vosaltres sou molt artistes encara que no pinteu, no escrigueu i no doneu concerts de música).
Cadascú ha de poder fer la seva feina sense interferir la de l’altri, perquè el sol surt per tothom. I el sòl rústic també, ara que hi pens, no ens l’heu de fer trinxes només uns quants.
Au venga, posau bé el clavegueram, el piscinam, l’hotelam, el depuradoram, el rotondam i tot el que hagueu d’adobar, que la temporada enguany comença abans d’hora i tot ha d’estar endreçat i coriós.
L’únic que no estarà, d’aquest pas, és el Viacrucis: serà el primer Via Crucis de la Història (sagrada) que no s’acaba per Pasqua. Ara me’n vaig a fer tecling al capítol 37.

Que passeu un bell dia. Veig que fa un bon solellet. Avui remuntarem el malhumor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!