Josep Guia Marín

1 de gener de 2013
Sense categoria
1 comentari

Xarxa Vives: excel·lència per a la independència

Les Universitats de l’àrea catalana, agrupades en la Xarxa Vives, han obtingut molt bona nota en el rànquing Sir World Report de l’any 2012, que avalua la producció científica de 3290 centres superiors de recerca de tot el món.

Quatre universitats catalanes entre els 300 primers llocs i set entre els 1000 primers. En conjunt, molt per sobre de la mitjana mundial. I en particular, les universitats de la Xarxa Vives de l’estat espanyol, molt per sobre de les universitats espanyoles.

També s’hi imposa fer una altra reflexió d’ordre intern, anant amunt i avall per tot l’àmbit català: Barcelona – València – Tarragona – Alacant – Illes – Elx – Girona – Castelló – Lleida – Perpinyà. És a dir, València per davant de Tarragona, Alacant per davant de les Illes, Elx per davant de Girona, Castelló per davant de Lleida… Algú vol reduir aquest espai? Per on tallarà?

Amb aquest bagatge, es pot abordar sense complexos el repte de la independència. Amb excel·lència universitària. És més, en la independència, sense la llosa dels ministeris espanyols, probablement el resultat encara fóra molt millor. Apa, doncs, que ja hi triguem.
 

LA XARXA VIVES AL SIR WORLD REPORT 2012

(entre 3290 centres d’investigació de tot el món)

http://www.scimagoir.com/pdf/sir_2012_world_report.pdf


165. Universitat de Barcelona

218. Universitat Autònoma de Barcelona

266. Universitat Politècnica de Catalunya

274. Universitat de València

392. Universitat Politècnica de València

857. Universitat Rovira i Virgili

871. Universitat d’Alacant

1082. Universitat de les Illes Balears

1144. Universitat Miguel Hernández d’Elx

1268. Università degli Studi di Sassari

1294. Universitat de Girona

1324. Universitat Jaume I de Castelló

1561. Universitat de Lleida

2150. Universitat de Perpinyà

Foto: Joan Lluís Vives, al Claustre de la Universitat de València.

Beneixama, 1 de gener de 2013 

  1. Doncs no, aquesta no és pas la classificació que valora la producció científica, sinó la que es limita a constatar quina és: quants outputs hi ha, més que no pas si són millors o pitjors. Comparar la Universitat d’Elx i el CNRS a nivell de producció n té cap interès. Comparar la seva qualitat, sí que en té (fins i tot la seva productivitat).

    Seria com comparar ciutats per la població o per la superfície, en lloc de comparar-les per la seva qualitat de vida, economia, etc. 

    Hauríeu de tornar a redactar la mateixa notícia, però basant-se amb una ordenació de productivitat (complicat) o qualitat (l’indicador  NI).

    Bon any! 

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!