FRIT MALLORQUÍ, 1
Dedic aquesta recepta a na Victòria, pel seu interès en tot quan faig
El plat emblemàtic de la cuina tradicional mallorquina que a causa de la superstició, de la ignorància i d’interessos mesquins i inconfessables ha sofert censures i silencis degut al gran èxit que té (no diguis de què està fet, no diguis com es fa, etc.). Com que la gent que fa servir ingredients finolis com la llagosta (que sóc la primera a reconèixer que és molt mala d’espatllar, encara que a mi, que una vegada vaig fer un arròs dolent amb quatre llagostes, el meu pare em va reconèixer el mèrit)… la gent que compra coses cares, deia, fa més planta que la gent que mira de menjar bé sense fer tanta despesa, encara que siguin coses que duen una miqueta més de feina. Com que la gent generalment no en sap, de fer res bo (perdonau però ho he hagut d’amollar) i no en volen aprendre perquè s’estimen més que els ho donin fet sense haver de fer el més petit sacrifici, el que fan és dedicar-se a desprestigiar els qui amb quatre bledes i amb quatre espinacs sabem fer una coca amb verdura que sigui bona, i no aquests sucedanis industrials que circulen. Com és que en lloc d’intentar millorar les meves receptes es dediquen a treure’m la pell, entre bocinada i bocinada d’una coca feta meva? Ah, qui sap.
Però jo seguiré igual.
(Anau avall i trobareu la preparació pas a pas)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també en faig i en fan els meus amics, quan fem matances. Veurem si aprenc, segur que sí…herbes, ordre dels ingredients, secrets….Bona vesprada