Que el de Pollença poble. Aquest, amb la grua d’en Martí Puig (fora tanta pardaleria, vull dir; aprofitar la tecnologia punta per tal d’augmentar el rendiment) és el meu Pi. I aquest és de Formentor, i no de Ternelles. Au, ja està, ja ho he dit.
A mi em varen batejar a n’aquesta esglèsia.
La tila ha fet efecte i tenc més son que una senalla de moixos.
Blesa, guapo: ho aconseguirem segur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolguda Xesca,
Acabo d’entrar al nou bloc d’El Quadern Gris, que, en commemoració del 90 aniversari del seu inici, s’ha posat a disposició de tothom a la blogosfera.
Poc a poc, dia a dia, com el teu ViaCrucis.
Realment, l’edició digital, fraccionada, resulta ben atractiva. En tenia dubtes, però veig que és una alternativa molt pràctica, molt útil, ara que ens pasem moltes estones davant la pantalla de l’ordinador.
Xesca, ets una gran escriptora i una meravellosa innovadora de camins literaris.
Per cert, que creus, assoliran o no la majoria absoluta?
Confio que nanai. Altrament, ja ens podem posar el casc més dur de resistents..
Cordialment,
Lisa
Subscripcions gratuïtes
qg@elquaderngris.cat