L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

El conseller Tresserras diu que les emissions de TV3 al País Valencià no eren legals -cosa en la qual estem d’acord. Diu també que malgrat no ser legals eren legítimes perquè quan es van posar en marxa no existia una legalitat que poguera emparar una necessitat òbvia i sentida per moltíssims valencians, la de veure televisió en la llengua que ens és pròpia. Això ha estat defensat així efectivament durant més de vint anys. I quan algú ho ha intentat canviar simplement s’ha anat a negociar com fora però sense perdre el principi fonamental. I aquest no era què diu o deixa de dir aquella llei sinó que era considerar com un valor superior que la nostra gent té dret a veure televisió en la nostra llengua. Quan Barrionuevo o Lerma o Zaplana van intentar tancar TV3 al País Valencià la reacció va ser la mateixa sempre des d’allà on es podia aturar la maniobra, que no era des de València exactament sinó des de Barcelona. La reacció sempre va ser posar sobre la taula la força dels vots i la necessitat que els uns o els altres tenien dels mateixos per a forçar una solució positiva de la crisi. Entenent, com qualsevol nacionalista pot entendre de forma fàcil, que la reconstrucció lingüística, cultural i nacional d’aquest país no es pot fer respectant al detall unes lleis que ens van a la contra per principi. O què? ¿Què ja hem oblidat que TV3 la van posar en marxa com una cadena il·legal?

No estic dient que no es respecte la legalitat. Estic dient que la legalitat és sobretot la "seua" legalitat. I estic dient que puc entendre que un polític com Montilla, que té com a situació ideal per a Catalunya això que hi ha ara, insistisca en respectar la legalitat. Però en canvi no puc entendre que un nacionalista, fins i tot independentista, com és Tresserras caiga amb tanta facilitat en aquest parany. Tresserras aspira a que aquest país puga exercir el dret a decidir el seu futur per ell mateix, sense subordinar-se a ningú. I això és impossible amb la legalitat vigent. Bé que voldrà canviar aquesta legalitat usant la força electoral que el sobiranisme puga obtenir. I doncs? On hi ha la diferència? Si podem usar la força electoral per a forçar el govern espanyol a negociar l’acceptació d’un referèndum aquesta mateixa força electoral la podem usar també, més fàcil encara, per a assegurar el dret a que TV3 es veja arreu. O no?

Ací és on el discurs del conseller Tresserras s’enfonsa perquè trenca, sense que explique bé el perquè, amb la tradició del nacionalisme. La tradició del nacionalisme sempre ha estat identificar on hi ha la baula feble i actuar-hi per a assegurar un benefici per a la cultura catalana. I està molt clar que la baula feble en aquest cas és a Madrid i a Barcelona, dins el PSC de Clos o de Montilla, que són els qui necessiten el vot del nacionalisme per a governar. En cap cas la baula feble pot ser el PP valencià, que no necessita cap vot dels que li puguem donar els qui volem veure TV3. Com és doncs que s’esquiva la pressió sobre el PSOE?

Cal dir-ho de nou: si el govern de Zapatero ho vol demà mateix es veu TV3 perfectament arreu del País Valencià. Però Zapatero no donarà un pas com aquest si no és sota pressió, com ha passat sempre i amb tots els governs de Madrid -ells mai s’equivoquen a favor del català. Si ningú no li posa vots sobre la taula i l’avisa que en cas que el tema no s’arregle hi haurà conseqüències ells no es mouran. I des de tombar els pressupostos a trencar el govern hi ha una graduació monumental d’amenaces que permetrien negociar, sense convertir això en un drama, una legalitat més favorable als interessos de la cultura catalana.

Però s’ha volgut evitar la confrontació amb el PSOE i així ens hem trobat amb la situació kafkiana que vivim avui on totes les cartes de la baralla les té el govern de dreta extrema valencià. Ací és on el conseller Tresserras s’ha equivocat. S’ha equivocat, o l’han fet equivocar-se, negociant en una taula on només pot perdre. Perquè ni tan sols ha aconseguit que el famós tercer multíplex faça una referència explícita a la llengua catalana. La Generalitat Valenciana té ara dos multiplexs amb els quals no comptava i ni tan sols està obligada legalment a donar un sol canal a TV3 -Múrcia o l’Aragó ja valen.

I si ara Rambla diu que no vol que es veja TV3 al País Valencià? Quina eina de pressió té, tal i com ha negociat, la Generalitat de Catalunya? Cap ni una. Eixa és la realitat. Estem literalment en mans del que puguen decidir Rambla i Camps. I ja ens han demostrat a La Carrasqueta quina és la seua decisió. Ep! i no ens enganyem: si accepten finalment que es veja TV3 en el viatge els valencians haurem perdut tres canals en la nostra llengua i en rebrem a canvi set o sis més encara en castellà -gràcies als dos multiplexs que la Generalitat Valenciana ha guanyat negociant i marejant la perdiu amb el tema de TV3.

Ha estat doncs més sensat actuar així o hauria estat més sensat concentrar-se a pressionar Clos i a Montilla per tal que fos el govern de l’estat i el seu ministeri qui assegurara el dret dels valencians a rebre TV3? La prova és a la taula; ara estem lligats de mans i peus al PP, contra el qual no hi ha ni un sol argument o amenaça que puguem usar.

I encara: li importa realment al president Montilla que TV3 es veja al País Valencià? Vist com ha actuat quan era ministre i com a president jo crec que no li importa molt i que en qualsevol cas no posarà en perill massa coses perquè TV3 es veja al País Valencià. Actitud que és coherent amb la seua visió de l’estat de les autonomies com a model de relació ideal entre Catalunya i Espanya. Però també: li importa a Esquerra Republicana que TV3 es veja al País Valencià? Dit tot el que dit cometria una enorme incoherència si no diguera que enfrontar-se al PSC em sembla que era allò que volien evitar a qualsevol preu.