Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Mas és candidat, però Maragall no ho sap ni ell
El dia que Artur Mas es llença de cap a la campanya del sí al referèndum de l’Estatut, com a pas previ de la campanya dels comicis al Parlament de Catalunya ("A l’estiu bon Estatut, a la tardor bon Govern", ha proclamat el líder de CiU), ha quedat ben palès que ni Pasqual Maragall sap si optarà a la reelecció com a President de la Generalitat. En la sessió de bany i massatge televisada, amb el cap d’Informatius de l’emissora pública catalana, Jaume Masdéu, el President ha reconegut que no sap si tornarà a encapçalar la candidatura del PSC. José Montilla, ministre i primer secretari al carrer Nicaragua, ha anat més enllà: "El PSC encara no s’ha plantejat qui serà el candidat a la presidència." Podria haver dit que "no tocava", parlar-ne. Podria haver dit que Maragall és el President i el candidat, a falta de novetats. Podria haver donat mil i una respostes, però les reaccions de Maragall i Montilla evidencien que els republicans no són els únics que paguen per la ruptura del tripartit i el fracàs de l’acord del Tinell. Per als socialistes catalans, aquesta última crisi també és traumàtica.
L’oposició ja té candidat a ocupar la presidència de la Generalitat a la tardor. El President Maragall, en canvi, no ho sap. Tot just va liat amb la reorganització profunda del seu executiu, movent peces per aquí i per allà, en el que El Periódico d’aquest divendres anomenava "desembarcament" socialista, en el seu títol d’obertura a portada.
Aquest divendres ha estat, després de la campanada maragallista de dijous, un dia de travesses. Per molt que agrupin conselleries, per evitar haver de nomenar sis nous consellers, el President n’haurà de posar un parell o tres de nous. Uns consellers que hi estaran mig any. Un dels protagonistes de les travesses és Ernest Maragall, germà del President i actual Secretari del Govern. Com que seria poc estètic nomenar-lo conseller primer en substitució del republicà Josep Bargalló, el més probable és que Tete Maragall acabi assumint competències i funcions de la conselleria primera però sense assumir directament el càrrec. Seria molt lleig, oi?
Campanya pel no a l’Estatut a Internet
L’endemà de l’expulsió d’ERC del Govern, he rebut un parell de correus electrònics que m’indiquen que som en campanya pel referèndum. Fa dies vaig comentar que, entre els meus enllaços, hi trobarieu una bona oferta de webs i blocs sobre l’Estatut i el referèndum. Avui he rebut un correu d’aquells massius que convida a entrar a la plana de la campanya Diguem no. Ja circulen els mails, doncs. Per correu electrònc també he rebut un text titulat "Ara toca estendre el no: passa-ho!".
Què vull dir, amb això? Doncs que les noves tecnologies són l’eina que els sobiranistes estan fent servir per difondre el rebuig a l’Estatut desrvirtuat del Parlament de Catalunya. Webs, blocs, correus electrònics… aviat seran SMS. En canvi, els partidaris del sí ho fan més tímidament. Només algun bloc socialista comença, tot just ara, a respirar optimisme estatutari. La campanya del sí a l’Estatut s’ha fet, bàsicament, amb publicitat institucional i ara vindrà la dels partits.
De fet, ja m’ha arribat a casa (a part de la carta precoç presidencial) el número 7 de la revista de la Generalitat Info Catalunya, que dedica 7 pàgines (incloent la presentació de Maragall) a l’Estatut de Catalunya. Hi ha gent que l’havia rebut, la revista, abans que el Senat aprovés la reforma estatutària, dimecres. (Per cert, la revista ve acompanyada d’un fullet sobre la línia elèctrica Sentmenat-Bescanó-Baixàs, donant per fet un projecte en què ICV-EUiA no hi està d’acord. Un gol més dels socialistes als sempre fidels companys de viatge ecosocialistes.)
Què passaria si el no guanyés en una de les quatre demarcacions electorals?
És la pregunta del milió. Segons alguns, com el blocaire Jaume Planas (ERC), el sí hauria de guanyar a les quatre demarcacions electorals del Principat perquè el nou Estatut quedi aprovat. Si el no guanyés en una de les quatre (a Girona o Lleida, per exemple) faria tombar el nou Estatut, segons aquesta versió. Però aquest matí per la ràdio, Antoni Bassas deia que els serveis jurídics del Parlament neguen aquesta interpretació legal i, per tant, compta la suma total de vots al Principat. Segons he entès, per a la primera aprovació de l’Estatut sí que calia una ratificació a les quatre demarcacions. En canvi, ara, com que el que s’ha fet és una reforma de l’Estatut -no un Estatut nou- aquest requisit cau. Estaria bé que algun advocat, jurista o entès ens fes aportacions al respecte. Entreu-hi comentaris.
Set nous blocs polítics
La blogosfera (així l’amic Gabriel Bibiloni no em matarà!) no para de créixer. Avui us comunico l’aparició de 5 nous blocs socialistes i 2 de republicans. Són els blocs dels militants de la Joventut Socialista de Catalunya Laura Godino, de Mataró; Lluís Rodríguez, de Premià de Mar; Raúl Moreno, de Santa Coloma de Gramenet; Óscar G. Saldaña, de Cornellà de Llobregat; i Rubén Carroza, de Tordera. De la seva incorporació, deixa constància el blocaire i també militant de la JSC de Mataró Javier Naya, un dinamitzador dels joves socialistes del Maresme a la xarxa. En l’àmbit blocaire sociaista i maresmenc, en Naya és una mena de Ramon Bassas, el seu homòleg a nivell del PSC.
Els altres dos blocs són republicans. Aquest és el bloc de Carles Herrera, secretari d’Organització i Política Municipal d’ERC a Reus i coordinador parlamentari de la Federació del Camp de Tarragona. L’altre nou bloc és de Víctor Puntas, exalcalde de Molins de Rei i cap de llista d’ERC a les properes eleccions.
Termòmetre blocaire: la temperatura després de l’expulsió d’ERC i en la campanya de l’Estatut
La bona gent de Vilaweb ha destacat com a notícia la tasca que he fet en el bloc aquesta última setmana, des que ERC va optar pel no a l’Estatut fins a l’anunci d’eleccions anticipades, passant per la ruptura del tripartit. Avui incorporo més reaccions blocaires, que concentro en aquesta anotació.
Jaume Ciurana, regidor de CiU a Barcelona: Els fabulosos Baker Boys i la política catalana
Salvador Grifell (CDC): Vendrell, el breu
Xavier Tomàs (CDC): L’estratègia de la victòria
Martí Cabré (CDC): El show d’ERC
Joan Ferran, diputat del PSC al Parlament: Les coses clares
Jordi Terrades, diputat del PSC al Parlament. Sí
Laura Godino (JSC): Bye, bye Carod
Manuel Mas, diputat del PSC al Congrés: La darrera crisi
Oriol Batista, regidor de Mataró del PSC: La fi del govern tripartit
Ramon Bassas, tinent d’alcalde de Mataró del PSC: Govern i Estatut
Xavier Febrer (CpC): Necessitem un govern de debò!
Carles Julbe (ERC): Més val estar informats
Eduard Suàrez, cap de llista d’ERC a L’Hospitalet de Llobregat: Ens fan fora
Isaac Garcia (JERC): Crònica i memòria d’un tripartit liquidat
Miquel Bofill, senador d’ERC: La retallada de l’Estatut: el preàmbul amb la nació descafeïnada
Pere Aragonès, portaveu nacional de les JERC: La por de la sociovergència expulsa ERC del govern
Ramon I: Canyelles (ERC): Inaudit
Carles Herrera (ERC): Alguna cosa està passant a Catalunya
Sergi Pascual (ERC): La veu de l’amo Zapatero-el-Mentidero
Miquel Riera, director del setmanari Presència: Jo també n’estic fins al capdamunt
Jordi Colomer, periodista d’El Punt: El tripartit ha finit. Visca! de moment
Busot, confidencial: El ‘tete’ implora a ComRàdio que la gent voti només l’Estatut i no faci un judici a la gestió de Maragall
Els Àngels Confidencial: Set nòvies per a set voltors
No a l’Estafatut: Tombar l’estafatut és possible!
No a l’Estafatut: Mentint sense complexes
Tu decideixes: Ara toca estendre el NO: passa-ho!
Tu decideixes: Tinguem-ho clar
Tu decideixes: El dia 18 de juny treu la senyera al balcó
Croat català (Olla de grills): El show d’ERC
Puigllançada (Olla de grills): Maragall a TV3
Desfilosofant (Olla de grills): ERC, de pet a la Generalitat?
Carles Benítez (MDT): Esquerra no ens ha de fer pena ni poden enlairar el victimisme
David Figueres: RiuremDeixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Algú hi va penjar diferents articles legals relacionats amb la qüestió i que en principi sembla que anirien a favor de la tesi que el ‘sí’ hauria de guanyar a totes les províncies. El que no queda clar és si es refería només als processos de constitució de les comunitats autònomes o si encara són vàlids (enllaç: http://estafatut.blogspot.com/2006/05/el-procs-estatutari-en-51-segons.html )
En les referències de les eines que estan fent servir els seguidors del ‘no’ també s’hi podrien incloure els vídeos que ja circulen per la xarxa. Per exemple, els arxifamosos de Zapatero mentint per la gola i el d’en Guerra sobre el "cepillado" (es poden trobar a Youtube) però és que també comença a haver-n’hi algun de fabricació pròpia, com el que es pot trobar aquí:
http://estafatut.blogspot.com/2006/05/el-procs-estatutari-en-51-segons.html
La mateixa llei (a l’article 10è) estableix que o bé es fa servir el procediment que dicta el propi Estatut per reformar-se o bé s’ha d’aprovar la reforma mitjançant el mateix procediment que va fer falta per tal d’aprovar-lo.
http://www.mir.es/DGPI/Normativa/Normativa_Estatal/Procedimiento_Electoral/n_estatal_02_1.html
La fórmula del tripartito ha muerto
http://www.lahaine.org/index.php?p=14619&more=1&c=1
com ho veuen desde l’exterior?
Que ja sembla que se li pixen tots al damunt, al seu propi partit i tot, i hem fa pena perquè l’home ho ha intentat i hem tingut aquests dos anys i mig de moltes il·lusions, però això no farà que jo voti rucades el 18 de juny, un NO com una casa, i després eleccions i el tripartit una altra vegada, per què no?, i amb Maragall de president, per què no?, un Maragall amb la il·lusió del principi i l’escarment de l’estatutet, Maragall de president, Esquerra al Govern, i tornem a començar un nou Estatut, amb aquesta situació seríem els ciutadans els qui ens pixaríem al damunt del Club de Pixadors Fora de Test de Mas i Montilla.
Tot siga per les comissions de la menjadora.
Saül,
Vinc observant darrerament que a nivell estatal (única cosa important) és tapar tots els racons d’accés a poder del PPE. AValència aquesta setmana Antoni Such, el portaveu del PSOE-pspv es reunia amb Garcia Sentandreu (assessor del grup mixt) del transfuga Tomàs. Això, dit i com a excusa, que era de cortesia. La finalitat: desgastar el PP-Camps. El tal senyor és el lider de Coalición (anti)Valenciana. Antic falangista i , ara transvestit, j que no ha perdut les conviccions, finalitats i ADN inicial, en el que avui és. És a dir, els socialistes valencians, treballen amb la mateixa direcció, que els ordenen des de Madrid. Passen de les conseqüències que això representa, en donar "vidilla", a canvi d’uns pocs vots i molta faena feta per gent honesta. Els socialistes vlencians són els perfectes sucursalistes. Mesos abans, Joan Ignasi Pla, es reuneix amb l’ínclit personatge, total per a eixir en un parell de fotos al Diario de Valencia (del no menys ínclit Sánchez Carrascosa, (home de Saplana a València i ex de Maria Consuelo Reina ) que va portar-hi el Psoe, i que al poc de temps se’n passà a les files PP. Avui, el Psoe-paspv, éstà més fragmentat i dividit en capelles, que en l’època de Ciscar, Lerma, Ricard Pérez Casado. Aguanten per l’efecte Zapatero, a les envistes de tocar poder. Si no, això haguera petat ja com un "masclet o una femelleta".
Explicat tot això, i, guaitant el Principat, el procediment és el mateix: situar els Iceta, de Madre, Montilla, per a fer de corretges de transmissió dels objectius de Zapatero, en carar les eleccions (anticipades) per obtenir, novament la majoria absoluta, després de 6 mesos de l’Alt el foc d’ETA. Desfer-se’n d’ERC, que actua com a revulsiu, a Espanya per al PPE, era un de les condicions sine qua non. Desfer-se’n de Maragall, una altra. La imatge d’avi el dia de sant Jordi, tan maldestra i irreal, el convertia en el "agüelo de la familia…." . Tan maldestra, com el "retop" que li fa al Masdéu, en l’entrevista. Quan la manca d’opinió i pluralitat de la TV3, porta el mateix camí que Canal 8 (buit). En definitiva, estem fent servir de taula d’operacions colonials.
A les Illes no poden permetre’s el luxe, ja que Matas ho té tot més ben lligat. Sols poden accedir a reeditar el pacte de Progrés, avantsala del Govern d’esquerres i catalanista del Principat.
Ens faria molt de bé, d’anar relligant totes estes operacions conjuntament i deixar de mirar els diversos territoris de manera separada, ja que hi ha denominadors comuns que ens ajuden a entendre "TOT PLEGAT". Sumem un 35-40 % del que es cou a l’estat¡¡¡¡¡¡
A ELLOS, se la replanplifla, el catalans, valencians i balears.
Un altre dels objectius prioritaris són els ajuntaments: de Madrid, però l’altre és el de València amb un canditdat que no li arriba ni a la sola de sabata a Rita Barberà. Hi ha una diferència de 20 punts, entre ambdós.
Penseu que seria util una moció de censura abans del referendum?. La gent neta, inteligent, perspicaç i honrada (o sigui nosaltres, els del NO a l’estatut de la señorita pepis), tenim tots els mitjans de comunicació en contra, com podem fer sentir la nostra veu?. Una moció de censura serviria per fer arribar al poble català humil i senzill les nostres raons per rebutjar "la coseta" i denunciar la gran farsa de la Sociovergència i Unió?
A10!!