Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Maragall ha entès que això no és l’alcaldia.
Maragallada interruptus. Finalment la crisi de govern oberta pel President de la Generalitat es tanca (en fals?) sense cap relleu de consellers. Fins a vuit consellers han quedat esquitxats per l’intent de Maragall de remodelar el seu govern. Alguns més que d’altres. Mieras, Siurana, Rañé, Vallès, Solà, Simó, Carretero, Milà… Ahir Maragall va agafar el telèfon i es va dedicar a trucar-los per ratificar-los en el càrrec. Després ho ha anunciat en l’acte d’entrega de la Medalla d’Or de la Generalitat a "la Caixa". (La foto Maragall-Fornesa és del dia. Hi falta Rodrigo Rato i, entre el públic, tots els líders polítics del país. Piqué inclòs.)
Pasqual Maragall ha cedit a les pressions del tripartit. No ha tingut més remei. O això, o plegar. I quina mandra fa plegar quan tens l’Estatut per endavant i no has acabat de fer història! El tripartit ha imposat la seva lògica, que és la dels partits. Crec que Maragall ha acabat entenent, encara que li ha costat força, que la presidència de la Generalitat no és l’alcaldia de Barcelona.
Governar amb majoria absoluta socialista el govern de la capital no és el mateix que ostentar la presidència de la Generalitat en una etapa suposadament constituent. CiU té més escons al Parlament, el Tinell és mèrit d’Esquerra (que va triar el pacte d’esquerres i no va jugar per l’entesa nacional amb CiU) i el PSC solet no tindria res a fer en un context polític català condicionat per un Estatut que compromet molt Zapatero a Madrid. No oblidem que la nit electoral, Maragall plegava i que una trucada de Puigcercós a Iceta va salvar els mobles del PSC.
En definitiva, que a Maragall li han fet veure que això no és cap joc, i que les maragallades cal reservar-les per a places més fàcils que el Palau de la Generalitat a dia d’avui. L’alcaldada era possible. La maragallada presidencial, no gràcies.
I ara que ho ha entès, això, com a molt li deixen fer una reorganització. El President ha creat quatre àrees, ha repartit els cromos (Bargalló coordina, Cid no queda despenjada, Saura dirigeix una àrea i Castells, Nadal i Geli les tres restants) i aquí no es toca cap conseller. Ja ho va dir Iceta, que aquest era el millor govern de l’última dècada. Doncs, a aguantar-lo.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs a mi en Maragall em distreu, és com mastegar una mica de llimona després d’un dinar embafador. Si en Mas és plástic. en Maragall és una tramuntanada fresca. I per sobre de tots, en Puigcercós, que és de carn i ademés i toca.
Això que dius de "entesa nacional amb CiU", cal recordar que tan Pujol, com Mas i Duran s´han declarat publicament espanyols.
Tristany