Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
L’enquesta de La Vanguardia ja ens va bé.
La Vanguardia publica avui una enquesta que anuncia una catàstrofe electoral del PSOE i una remuntada del PP. Rajoy avança Zapatero perquè atrau cap al PP un de cada deu votants socialistes. Tot i això, el 41% dels enquestats confia en el president espanyol mentre el 34% ho fa en el cap de l’oposició. Segons La Vanguardia, la "reforma territorial està passant una costosa factura electoral a Rodríguez Zapatero". No comparteixo aquest tesi en absolut.
L’Estatut de Catalunya i la influència (relativa) dels catalans en la política espanyola segurament no contribueix a la bona imatge del PSOE a les Espanyes. D’acord. Però no crec que el PP pugi en detriment del PSOE per l’Espanya suposadament federal que defensa ZP. Siincerament, no ho crec.
L’enquesta no deixa de ser això, una enquesta. I penso que darrere d’una recuperació de la dreta espanyola hi poden haver altres factors més enllà del que La Vanguardia considera "reforma territorial". Com tenim l’economia? Com tenim l’ampliació europea? Com tenim la immigració? Què passa amb la reforma de l’educació? Com s’interpreta el suposat gir social del govern de l’Estat allà on el tomb electoral es va produir només per les excepcionals condicions del 14-M?
Ja sabíem que el PP no havia perdut les eleccions, perquè va treure 9 milions de vots. Les va guanyar el PSOE. Gràcies als que no voten mai i el 14-M no es van quedar a casa, i gràcies a molts votants més dispersos que van optar pel vot útil a Zapatero. Quants nacionalistes, comunistes i alternatius no van decidir tapar-se una mica el nas per votar PSOE encara que fos amb l’únic propòsit de frustrar el "dedazo" d’Aznar en favor de Rajoy?
La ràbia de l’11-M va aplegar molts interessos aquelles jornades intenses. Voler culpar a l’Estatut i el pes de Catalunya en la política espanyola de la "dispersió" d’aquells interessos anti-PP no és just. Però jo sóc més optimista, i prefereixo donar-li la volta a l’alarmisme a cop d’enquesta.
La meva lectura ràpida és la següent:
1. Si el PP guanya, però no ho fa per majoria absoluta no podrà governar. Rajoy farà de bon gallec imitant Fraga, i ja sabem què li va passar a Fraga. Per un miserable escó ha hagut de marxar a l’oposició, i es va formar un govern entre socialistes i nacionalistes.
2. Amb la por al cos, el PSOE sap que no pot donar-li gaire joc al PP i no pot buscar ingènuament gaire pactes d’Estat a l’estil del ZP més pur del principi. Al PP, ni aigua. Els socialistes saben que són en marxa dalt la bicicleta, i el pitjor que poden fer és aturar-se. Si s’aturen, cauen de la bicicleta.
3. La foto del ple del Congrés de presa en consideració de l’Estatut ha de ser la imatge fins al final de la legislatura. Tots junts en un costat, i el PP solet a l’altre. Socialistes i nacionalistes es necessiten més que mai. Tots són, més o menys, en el mateix barco. Qui és el guapo que tendeix la mà a un PP crispat i intractable com aquest? I més que ho serà a mesura que s’acostin les elecccions.
4. L’estratègia de CiU i PNB. És fonamental que aquestes dues forces es mantinguin fermes en l’aïllament al PP. Van sortir escaldats dels pactes amb Aznar, i saben que no poden tornar a anar al llit (al Majèstic o allà on sigui) amb els principals opositors als incipients intents de reforma federalista.
5. ZP és una marca electoral molt valuosa i potent. Rajoy, no tant. Caldrà veure si pesen més els partits que els candidats. Per molt que el PSOE perdi simpatia en determinats sectors, finalment a les Espanyes la tria és entre ZP i Rajoy.
I un altre detall. Digueu-me optimista…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I l’altra, que els mitjans mediàtics vullguen salvar i disfressar el que serà la gran derrota Pepera.
Les enquestes no me les crec i menys si vénen de La Vanguardia. Tot i que aquesta que comentes no l’he pogut consultar, només l’he fullejat un moment al quiosc.
Bé, no me les crec, però m’agrada veure-les. M’explico, els grans titulars no me’ls crec, però sempre hi pots trobar algun petit detall que et dóna pistes.
Per altra banda, el paper del PNB i els de CIU està per veure. No tinc tant clar que no acabin tornant a pactar amb el PP. Hi ha moltes formes de pactar, expressament o implícitament. I, el temps, tot ho cura… Tot i això, és cert que ara, sobretot CIU, és més complicat que ho facin. CIU, "gràcies" als pactes amb el PP i altres coses, va arribar a tocar sostre per baix a les últimes eleccions europees.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús
Als de CIU els hi faltara temps per donar suport al PP, en el cas d’aquests dos partits tinguin la majoria absoluta, el de la franja pot cantar tant com vulgui, pero que hi feia aquell senyor d’Unio Democratica la setmana passada al sopar dels peperos a bcn?, francament no m’empasso l’actual discurs de CIU.
El PP no governrà. I me n’alegro. Però això no vol dir que amb el PSOE anem bé, perquè no hi anem. Si tot el que podem esperar de la política espnyola és que no governi el PP val més que no perdem el temps donant suport a simples dics de contenció. I trobo que parlar d’unitat d’acció mentre s’intenta desacreditar CiU és d’una gran hipocresia. No es pot voler a CiU només quan convé, i quan no convé fotre-li pals. A veure si comencen a entendre que Catalunya és molt més important que els seus càrrecs i cotxes oficials. que sels hi veu el plumero!
Doncs a mi el que em va sorprendre de l’enquesta és que a Catalunya A. Mas era una dècima més ben valorat que en Pasqual. En Carod, a l’igual que en la cuina d’en Gabi, suspèn. ERC ha de seguir pensant de qui vol ser el ‘mamporrero’. El milió de vots, ni somiant al coll de la Manrella després d’una fartada a La Vajol. Si per desgràcia el PP guanya les eleccions, ¿què en farem d’aquelles declaracions ampuloses pelnes de "conviccions democràtiques" dels sociates sobre allò de què "ha de governanr el partit que té més ‘vots’"? I els ‘depublicans’ que ho justificaven, deixaran el "manual del nouvingut al pactisme" a la calaix de la tauleta de nit? Un cosa és ser miltant. L’altra, elector. No us confongueu amb la gent del carrer.
Avui potser no tinc el dia, però l’estrategia de COPE-PP cada dia em recorda més l’agitació pre-colpista xilena.