Al darrer apunt
en què feia referència a la conferència que
Artur Mas té previst fer el proper 20 de novembre acabava
dient que a mi, a la conferència, no m’hi havien convidat.
Avui haig de rectificar públicament. No sé qui ha
estat. No sé qui ha pres en consideració que aquest
blocaire mereix ser convidat a la conferència, però el
cert és que, com el company Marc
Roca, jo també he estat convidat no solament a la
conferència en qüestió, sinó també a
una xerrada sobre blocs a la qual, de moment, i a part d’en Marc
Roca, ja se sap que s’hi ha convidat en Marc Vidal (que en coneix vuit
casos més) i en Toni Ibàñez. El fet és
una prova més de la importància creixent que tenen els
blocs.
Com era de preveure, però, la
meva opinió continua essent que la conferència serà
un error, que ho és abans de ser pronunciada. Ho és
perquè el paper d’Òmnium Cultural és ben legítim
a l’hora d’aplegar les diferents sensibilitats que poden repensar el
catalanisme com va succeir dissabte passat. Aquest és un rol
reservat a la societat civil, a entitats com Òmnium. Però
l’operació que vol fer Mas és una operació
partidista. Podria plantejar un debat en clau interna i preguntar a
la militància, que algun lector d’aquest bloc pensa que en un
95% és independentista, si vol que el partit assumeixi
oficialment aquesta posició. No ho farà. Obrirà
un debat al qual arriba tard, i més tard encara si la intenció
és liderar-lo.
A la jornada d’Òmnium ja van
sortir les idees bàsiques de la reflexió col·lectiva
que Mas vol provocar. S’ha acabat fer pedagogia perquè Espanya
ja s’ha fet gran i s’ha independitzat ella de nosaltres amb els
nostres diners; reformar l’Estat o la seva Constitució perquè
sigui federal és tan o més difícil que
aconseguir la independència. Jaume López, president de
l’Associació Catalana de Professionals, es pregunta en un
article
a Tribuna Catalana si el que li cal al catalanisme és
fer país o fer estat. Aquest és el plantejament. Fins i
tot una persona individual en un article puntual parteix de
plantejaments més avançats que Artur Mas.
Voldria equivocar-me. M’agradaria
trobar-me que el 20 de novembre presencio en persona el moment en què
Artur Mas fa una aposta pública, oberta i decidida per la
independència. Aleshores seré el primer a posar-me
dempeus i aplaudir un moment de tanta transcendència
històrica. Però crec que l’aplaudiment reflectirà
només l’educació del convidat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Donem-los el benefici del dubte. Mai se sap.
Ara per ara o recuperen el lideratge fent un pas endavant, decidit, desacomplexat i valent o ja poden anar-se acostumant a l’oposició. No perquè el tripartit sigui millor…simplement perquè ningú n’esperarà res millor amb una declaració de principis ambigua, ambivalent, poruca i sense ambició.
Sincerament, fa molt, molt que no em sorprèn cap polític del país per la seva audàcia. Més aviat pel contrari, Mas inclòs…sorprenen pel seu cretinisme. Però mai se sap!
En el pitjor dels casos, si fan una mera operació de marketing reafirmaran el lideratge de la societat civil novament…perquè ja ningú es creu les operacions de maquillatge en aquest país escorxat.
dimecres, 31 d’octubre de 2007 | 23:19h
El topall de 2.000 invitacions és un topall. I no ha convidat, el conferenciant, a càrrecs del PP.
El
dia 21 els assistents ho podran explicar, en base a la realitat, quan
es produeixi el dia 20. Mentre, especulacions sense base on fonamentar
absolutament res.
________________________________
Mas no convida el PP a la presentació de la “Casa Gran del Catalanisme”
El secretari general de CDC, Artur Mas, ha remès una carta d’invitació per la conferència de presentació del seu projecte de refundació del catalanisme, i entre els 2.000 convidats
hi figuren representants del PSC, ERC, i ICV-EUiA però no del PP. El
coordinador del projecte i diputat de CiU, Francesc Homs, ha explicat
que no els va semblar “convenient” convidar-los, perquè tenint en
compte “l’actitud que manté el PP sobre aquestes qüestions” potser els
haguessin donat “un cop de porta”. Homs ha volgut aclarir que no
rebutgen ningú i que només s’atenen a allò que han observat els últims
anys. “Tant de bo el PP canviés d’actitud respecte al plantejament
polític que fa en relació amb Catalunya i el seu autogovern", ha afegit.
La carta, que porta com a títol “El catalanisme, energia i esperança per a
un país millor”, porta el logotip del projecte de la “Casa Gran del
Catalanisme” i no inclou cap símbol de CDC ni de CiU. A més, la carta
està signada personalment per Artur Mas però no hi apareixen els seus
càrrecs orgànics, ni del partit ni de la federació, deixant clara la
seva voluntat de deslligar el projecte d’identificacions partidistes.
La conferència tindrà lloc el dia 20 de novembre al Palau de Congressos de
Catalunya i servirà per iniciar un procés de debat impulsat per CDC
però obert al conjunt de la societat catalana, amb l’objectiu de
"repensar i en bona part refundar el catalanisme" a partir de fer
"convergir sensibilitats diferents cap a un punt on la voluntat de
construir un país respongui a dos grans objectius: seguir sent catalans
i situar-nos entre els millors". Segons Mas, aquests reptes han de ser
assumits pel catalanisme, entès com un "ampli moviment social, que
combini un sentiment inequívoc d’estima al país, amb un projecte de
forta ambició nacional, incorporant les persones més capacitades per
dur-ho a terme”.
Hi ha moltes coses importants a fer abans d’arribar a valorar una proposta que es coneixerà el dia 20. No abans.
per més divergències i/o opinions:
http://lidiapeleja.blogspot.com/2007/11/de-lacte-dmnium-sobre-illuminats-i.html
Hola Xavier. Et recomano aquesta entrevista a l’Iceta a elDebat, i especialment el tros que et reprodueixo:
Però la nostra posició és clara: el projecte del PSC no és l’autodeterminació ni la sobirania ni la independència. Volem
aprofundir en l’autonomia camí del federalisme. Respectem els altres
projectes, però creiem que la nostra és la millor manera de servir a
l’interès dels catalans. I després hi ha la discussió sobre si és legal
o no el referèndum. Jo crec que és il·legal. La Constitució no preveu
mecanismes perquè una part d’Espanya pugui separar-se. La qual cosa no
vol dir que si en un determinat moment una part d’Espanya vulgui
separar-se no vagi a fer-ho. Però no serà utilitzant els mecanismes
facilitats per la Constitució. Per tant, això o es fa canviant la
Constitució o és impossible. I jo, ara, no veig que pugui haver-hi una
majoria a Espanya disposada a incorporar aquesta previsió.
Quina incongruència…, encara que sigui feta amb mala llet ! El cas és que aquesta frase dita així ja no cola… Han de trobar un raonament millor per oposar-se a l’autodeterminació… si poden.
Continua:
De totes maneres, els que han plantejat aquesta qüestió ja han tingut
una victòria: tots parlem de la sobirania i l’independentisme com si
fos una cosa possible o desitjable, quan el principal problema que té
és que la majoria dels catalans no ho desitgen. Els ciutadans no volen
la independència ni donar l’esquena a Espanya.
Bé, l’independentisme està de moda…
No. El que passa és que ha hagut una certa efervescència i l’aparició
de moltes plataformes que, hem de reconèixer-ho, ja han tingut èxit
perquè estan fent que aparegui com a normal una discussió que la
majoria de catalans no consideren que sigui prioritària ni la
comparteixen. Sembla que, ara per ara, si no ets sobiranista o no tens
una plataforma al darrere no ets ningú i això no respon a la realitat.
Una cosa és que molts catalans vulguin més i millor autogovern i una
altra és pensar que l’única manera d’aconseguir aquest objectiu sigui
separar-se d’Espanya i tenir un estat propi. Moltíssims catalans pensem
que és millor fer-ho d’una altra manera.
Ai, que comença a coure…!