Amb el títol d’aques apunt no
voldria insinuar pas que els esvorancs de la xarxa ferroviària
catalana siguin producte de detonacions fetes per la ministra o
ordenades per ella. No cal. No us alarmeu. Allò que fa detonar
Álvarez és el PSC. O més ben dit, és el
PSC qui es deixa detonar per Álvarez. Les magdalenes sempre
havien estat sinònim de tendresa i també, si voleu,
tenien l’inevitable ressò proustià. Però aquesta
ens ha sortit dura com un roc. Segurament Proust, si hagués
d’escriure ara A la recerca del temps perdut,
buscaria un altre objecte. Aquests dies estic fent la crònica
d’una pífia anunciada per referir-me a una conferència
sobre la innecessària refundació del catalanisme, però
abans hi ha una altra pífia anunciada. Si no hi ha sorpreses
de darrera hora, avui el PSC es quedarà tot sol defensant
Álvarez per damunt de tot. També per damunt de
Catalunya. La decisió ja està presa, però crec
que no s’ha valorat prou i que tindrà més repercussió
que no es pensen els socialistes. S’han equivocat.
Si
llegiu el Mail
Obert d’avui de Vicent Partal entendreu què vull dir. Tal
com ell explica, cal recordar que Carod va ser forçat a
dimitir per pressions de Zapatero (ahir Montilla va assegurar que no
toleraria cap ingerència del govern espanyol en el seu
gabinet; ens ho podem creure?), però, cosa encara pitjor, ERC
en pes va ser expulsada per tenir un posicionament diferent en el
tema de l’Estatut. Si aleshores la unitat del govern era tan
important per arribar a aquest extrem, com és que ara el PSC
la trenca quan es demana la dimissió de la ministra més
enrocada? Avui, quan ja s’hagi produït la votació i el
fet estigui consumat, començaran les valoracions. El PSC s’ha
equivocat. I molt.
I
mentre Partal escriu això, Josep Maria Solé i Sabater
respon això altre en una entrevista al Singular
Digital: ?Que
el PSC actuï de manera contradictòria no és gaire
sorprenent perquè el component catalanista del partit està
molt marginat per l?aparell dirigent, i em consta que hi ha molts
militants del PSC que viuen amb profund dolor aquesta situació.
La requisició dels papers de Salamanca va ser fruit d?una
aliança entre franquistes i nazis i el PSOE actua d?aquesta
manera perquè té uns interessos electorals a Espanya.
El PSC no ho defensa, però és un porc senglar en una
trampa.?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sobre aquesta i altres qüestions, si teniu preguntes per al President Montilla, les podeu deixar a http://www.catalunyafastforward.blogspot.com.
Tenim un inflitrat al "Tengo una pregunta para usted…" del proper dimarts. Les vostres preguntes poden acabar en antena.
Us apunteu? T’apuntes Xavier?
Fins aviat,
Marc Arza
Dius que "cal recordar que Carod va ser forçat a
dimitir per pressions de Zapatero". No conec els intríngulis de la qüestió (com tothom tret dels implicats), però pel que sé diria que "cal recordar que Maragall va ser forçat per pressions de Zapatero a acceptar la dimissió que havia presentat en Carod".
Ara es veu l’estratègia d’ERC de gran abast, es aqui on volem arribar. Demostrar que el PSC es guia per primer per l’eix nacionalista espanyol que no pas per l’eix social català. Aqui esta la pedra de toc, quan demostres que per els un ministre espanyol "sigui del color que sigui" (Montilla dixit) esta per sobre del benestar dels ciutadants de Catalunya.
EP! i no ens confonem, CiU ha estat i estaria a la mateixa alçada que el PSC, però aquests per mantenir interessos molt més particulars.