Wu Ming.cat

A l'esquerra, la CUP

2 de desembre de 2010
0 comentaris

SOLIDARITAT, les eleccions, els independentistes

Les coses han anat raonablement bé, a les eleccions, per Solidaritat Independentista, cosa de la qual ens en congratulem. Com sabeu és l’opció a la que vam decidir fer costat; i n’estem ben cofois. Malgrat algunes expectatives forassenyades, 100.000 vots i 4 diputats constitueixen una collita política no gens menyspreable (…)

Revolta Global, sota l’etiqueta “Des de Baix” i en una coalició entre partits i individualitats, n’ha obtingut 7.000 sufragis. Això sí, la campanya, els actes, la propaganda, li ha permès arribar a gent nova, enfortir la pròpia organització. Els de Revolta Global –que són joves però venen de lluny- no es fan palles mentals sobre si em presento o no, sobre si ara si, ara no, s’hi presenten i prou, i tant els en dóna l’obtenció de càrrecs, les eleccions, per ells, són un mitjà per arribar a la gent i per estendre la lluita.

 

Val a dir, que a Laporta i els seus els ha votat un segment no pas irrisori de la base electoral de l’esquerra d’alliberament nacional. Que Laporta i els seus altres 3 diputats, han sortit gràcies, també, al vot de l’esquerra d’esquerres, de l’independentisme sense concessions.

 

La cita amb les urnes, és tradició, ha tornat a dividit l’esquerra independentista: gent cap a “Des de Baix”, cap al Reagrupament.cat, cap a SI, cap a altres forces inconfessables…

 

L’espai, petit, s’ha més esmicolat, i ara caldrà refederar-lo, reunificar-lo, en un sumatori intel·ligent, pragmàtic, combatiu, amb programa.

 

Fóra bo que el que ha succeït servís de lliçó i d’exemple. Que ja n’hi ha prou de jugar. D’encantar-se. Que si es juga i es fa política, es juga i es fa a per totes. Amb totes les conseqüències.

 

En qualsevol cas, i per nosaltres, les CUP, han perdut una ocasió d’or. No han fet un bon paper. Hi ha ficat la pota.

 

Passem pàgina, però, i, a partir d’ara, fem CUP, i presentem les CUP, sisplau, a les municipals, les catalanes, i les europees.

I deixeu-nos dir, per últim, que en tot plegat, el PSAN ha donat un exemple d’olfacte i de realisme.

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

L’opinió del PSAN

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!