Wu Ming.cat

A l'esquerra, la CUP

13 de setembre de 2010
9 comentaris

La Vaga General i la força de la raó

Segons s’acosta la data del 29 de setembre, va creixent la força de la raó que assisteix als sindicats convocants. La reforma laboral definitivament aprovada pel govern espanyol, suposa l’aplec de mesures més dur de totes les adoptades a Europa i esdevé la que més drets lesiona. Una reforma, a més, impròpia d’un govern que es diu socialista (…)

Article

 

Salveu al soldat Carles Castellanos / Saving private Carles Castellanos

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

  1. Es impropia d’un govern socialista, però a la vegada necessaria. Es imprescindible flexibiloitzar el mercat laboral si volem sortir endevant… fins i tot Cuba amb els darrers anuncis de Fidel comença anar per davant nostre!

    Albert
    FP

  2. Qué té que ocorrer per a que ens despertem d´aquest malson? El 29 farem o no farem vaga general, però després qué? Seguirán el sindicats participant dels organismes que els financien tota la burocracia sindical? Per qué tant de respecte amb preavisos de vaga? per qué no una vaga indefinida el mateix día que es va votar el reial decret? Si al cap i a la fí el PSOE i el PP defensen amb matisos la mateixa politica económica. N´estic molt fart de comulgar amb rodes de molí depenent del color del govern de Madrid, qué no hi ha memòria recent? Recordeu amb quins governs s´han fet les reformes economiques més dolentes per a les classes populars?
     La veritable democràcia no es pot concebre sense una vida laboral digna i el moviment sindical deuria ser l´exponent més profund de la llibertat social. Mireu al vostre voltant, valoreu i que santa LLucia ens conserve la vista.
                                                                               Salut i força al canut…
                                                                               i aroma en la palom@.

  3. Crec que una reforma en la direcció de més flexibilització és imprescindible si es vol que puguin sobreviure les empreses, que són les úniques entitats que creen valor.
    I és que un pais és el que són les seves empreses; ni més ni menys.
    Alemanya és Mercedes, Porsche, Bosch, Miele…; i Catalunya què és? On són les nostres multinacionals?
    En poques paraules, per repartir hi ha d’haver algú que generi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!