Per començar, hi ha un magnífic capítol introductori obra dels dos editors, amb un ben interessant apunt biogràfic i ideològic que ens situa, la mar de bé, el personatge i la seva projecció i rellevància a nivell català i internacional.
Els textos que s’hi apleguen són els que segueixen:
. “Checoslovaquia y la construcción del socialismo” (José Maria Mohedano. Cuadernos para el Diálogo).
. “Conversación con Manuel Sacristán sobre la crisis de la Universidad y el movimiento universitario (Antonio Fernández. Escuela 75).
. “Gramsci es un clásico, no es una moda”. (Félix Manito i Miquel Subirana. Diario de Barcelona).
. “Una conversación con Manuel Sacristán” (Jordi Guiu i Antoni Munné. El Viejo Topo).
. “Manuel Sacristán o el potencial revolucionario de la ecologia (Joaquim Roglán. Tele/Exprés).
. “Hablando con Manuel Sacristán sobre la traducción” (Ma. D. Herrera, Sílvia Estapé, Lourdes Mañé. Cuadernos de Traducción).
. “Manuel Sacristán habla con Dialéctica” (Gabriel Vargas, Juan Mora, Jorge Redón. Dialéctica).
. “Entrevista con Naturaleza” (Naturaleza).
. “Manuel Sacristán. Un marxista que se acerca al anarquismo” (Joaquim Ibarz. La Vanguardia ).
. “Entrevista con Argumentos” (Argumentos).
. “Entrevista con Mundo Obrero” (Carlos Piera. Mundo Obrero).
Els materials són desiguals quant a profunditat i interès. Depèn del mitjà on es publica –un diari, una revista especialitzada o teòrica…-.
Tots ells, però, en fan explícita la categoria intel·lectual del filòsof madrileny afincat a Catalunya. Són, curt i ras, una bona i prou llegidora aproximació a en Manuel Sacristán.
. De la primavera de Praga al marxismo ecologista. Entrevistes amb en Manuel Sacristán. Edició d’en Francisco Fernández Buey i en Salvador López Arnal. 225 planes. Los Libros de la Catarata. Madrid. 2004.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!