Wu Ming.cat

A l'esquerra, la CUP

15 d'octubre de 2007
0 comentaris

?De la primavera de Praga al marxismo ecologista? (Manuel Sacristán)

Es tracta d’un conjunt d’onze entrevistes fetes en diferents llocs i moments, al gran filòsof marxista (…)

Per començar, hi ha un magnífic capítol introductori obra dels dos editors, amb un ben interessant apunt biogràfic i ideològic que ens situa, la mar de bé, el personatge i la seva projecció i rellevància a nivell català i internacional.

Els textos que s’hi apleguen són els que segueixen:

. “Checoslovaquia y la construcción del socialismo” (José Maria Mohedano. Cuadernos para el Diálogo).

. “Conversación con Manuel Sacristán sobre la crisis de la Universidad y el movimiento universitario (Antonio Fernández. Escuela 75).

. “Gramsci es un clásico, no es una moda”. (Félix Manito i Miquel Subirana. Diario de Barcelona).

. “Una conversación con Manuel Sacristán” (Jordi Guiu i Antoni Munné. El Viejo Topo).

. “Manuel Sacristán o el potencial revolucionario de la ecologia (Joaquim Roglán. Tele/Exprés).

. “Hablando con Manuel Sacristán sobre la traducción” (Ma. D. Herrera, Sílvia Estapé, Lourdes Mañé. Cuadernos de Traducción).

. “Manuel Sacristán habla con Dialéctica” (Gabriel Vargas, Juan Mora, Jorge Redón. Dialéctica).

. “Entrevista con Naturaleza” (Naturaleza).

. “Manuel Sacristán. Un marxista que se acerca al anarquismo” (Joaquim Ibarz. La Vanguardia ).

. “Entrevista con Argumentos” (Argumentos).

. “Entrevista con Mundo Obrero” (Carlos Piera. Mundo Obrero).

Els materials són desiguals quant a profunditat i interès. Depèn del mitjà on es publica –un diari, una revista especialitzada o teòrica…-.

Tots ells, però, en fan explícita la categoria intel·lectual del filòsof madrileny afincat a Catalunya. Són, curt i ras, una bona i prou llegidora aproximació a en Manuel Sacristán.

. De la primavera de Praga al marxismo ecologista. Entrevistes amb en Manuel Sacristán. Edició d’en Francisco Fernández Buey i en Salvador López Arnal. 225 planes. Los Libros de la Catarata. Madrid. 2004.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!