Viníssim
bloc de vins
Objectiu democratitzar el vi:
Parlem de la recerca dels vehicles de comunicació i els criteris de producció que ens acostin a la major quantitat de consumidors, àvids i curiosos, però que es puguin sentir exclosos d’un discurs que sembla ser sol per a coneixedors.
Democratitzar el vi és desmitificar-lo i fer-lo pròxim. Per això en Cingles Blaus vam buscar fer vins fàcils de beure, amb aromes netes i sense gustos rars, perquè siguin apreciats en la taula i es gaudeixin sense més; que provoquin repetir i et deixin una mica més que bones sensacions.
El nostre objectiu és que quan es traspassi la nostra porta d’entrada s’accedeixi a més cultura del vi en general, i que d’aquesta manera el consumidor s’asseu més informat i confiï més en el seu judici i en les seves eleccions futures.
Eloi Milà
Vi amb personalitat i caràcter.
Amb Octubre, cerco un vi fàcil de beure, net, d’aroma afruitat, llaminer, fi i elegant en boca. El que busco amb Octubre és que quan se’n posi una ampolla a taula, es buidi i se’n vulgui obrir una altra. Que la gent en gaudeixi sense complexes (que si és aspre, o que si fa olor de…, o que em recorda a…) i que en gaudeixin, simplement, amb els sentits. És la democratització del vi. Vull arribar a tanta gent com pugui amb un vi sense complicacions Fins ara no he dit res, he citat textualment al celler. M’agradaria afegir que en boca notes la suau fiblada de la carinyena, que li dóna aquella intensitat que matisa les notes més dolces. Manen el raïm i el vidre, no la bóta. Li estic trobant la gràcia a la carinyena, tinc un monovarietal de samsó que m’espera. També tinc un apunt preparat per parlar de si la carinyena és samsó, o si el samsó és cinsault. Tenim feina. Ara més Cingles Blaus.
Del Mas de les Moreres vull dir-te que és tot això que diuen però també vull parlar de l’explosió en boca, la sensació de volum, hedonisme pur. Fes-te un regal.
Glopets: dos noms, dos vins, un celler, un ideari clar, una història senzilla molt ben explicada.
Avui hem guanyat, quan trobes ampolles noves noves, cellers nous, també trobes reptes, promeses i esperances. Llavis humits davant l’imminent besada, tot i que sovint acabi amb boca seca i llengua de ressaca.
Avui però hem triomfat. La meva relació amb els vins és un resum de petites victòries, curiositats insatisfetes i allò “… aquesta me l’acabo perquè ja l’he obert, però a mí no me la foten més”.
A voltes tenim sort. Tot fos, totes fossin Octubres i Moreres. Tots seríem més feliços. Els nostres vins serien millors. Totes les besades acabarien amb carícies de llengua.
Cingles blaus, cels blaus -que ja ens tocaven-. Milà ens il·lumina. Eloi ara, l’herència del mestre. Vinificacions magistrals per vinyes honestes.
Salut
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
porto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M’ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D’això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu…
Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d’aquest text, però no trobava altre manera de contactar.
Gràcies!
Roger