El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Sospesa a la darrera
llum del dia
que se’n va,
espero
el joc de les hores,
acordat.
Una hora menys
de temps,
a canvi d’una hora més
de llum,
per compartir-la.
Encesa la mirada,
la flor oberta
fins a la nit,
que arriba lentament
i més festiva,
una hora més de vida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una hora menys de temps,
una hora més de vida…
Excel·lent, precís, fi com el pols d’un eminent cirurgià de les paraules!
Ja paga la pena ressurgir d’entre els mots morts per trobar paisatges literàris com aquest!!!
Insisteixo amb els parnassians i les feines ben fetes, les que poden resistir amb més dignitat la fregada amb paper de vidre que erosiona els caires de la nostra figura i sumar més dilacions a l’envestida del silenci i la ceguesa totals.
La Unió Europea hauria de mantindre el canvi horari de les dues hores avançades tot l’any.
El poc que es podem estalviar d’energia a la primaver-estiu, és perd amb escreix a l’hivern amb el canvi horari d’avançar només un hora.
Només els països centre-europeus tenen el mateix amb aquest horari d’hivern doncs enllà amaneix a més retard cap a les 9 AM i és de nit més prompte cap a les 5 PM amb molt menys hores de Sol.
En la Unió Europea abunden els burocrates incompetents que només serveixen per espigolar-nos l’impost directe del IVA.
La veritat és que a mi m’atabala molt aixó dels canvis d’horari.
Però, el poema és molt maco i va més enllà. Oi?
Entre paraules, vivències i esperances; el temps es queda i nosaltres anem passant.
Una abraçada còsmica.
serà un plaer…
Som llum, vida i mort, formen la vida. Adormir-nos amb aquella llum, al fons, despertar-nos amb llum, obrim de bat a bat les finestres per què entri.
M’agrada compartir la llum amb la llum, el silenci amb el silenci, la foscor amb la foscor (sempre que no siguen tenebres). En qualsevoll lloc podem trobar poesia…