El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Un núvol groc i els últims espàrrecs de marge
Els pins farcits de florescències escampen lluny, tot quant poden, el seu pol·len groc com el sofre. Avui, camí de Bunyolí, la serra tenia llum i ombres, era com si la podessis tocar i el seu tacte granellut feria l’ànima de ganes d’infinit.
Dalt de la serra un núvolet. Semblava un indici de foc. Llavors la brisa l’ha mogut en formes capricioses i hem vist ben clarament que era un núvol de pol·len. Anava a fecundar els cims més alts.
Pel camí, els darrers espàrrecs de marge, el fonoll tendríssim, els lliris de bosc ran les voreres, els prats amb herba ben fresca. Pins i garrovers amb brots nous, els camps de margalides… ja els coneixeu, esquitant la uniformitat de la verdor. Converses… parlar de la salut, inevitable, i dels fills, del país i d’esperances…
A casa dels amics les pruneres i els cireres florits, els calçots que ens esperàven per a ser arrabassats, les fotos, els pèsols de clovella, dolços i tendres, l’arbre de l’amor que comença a fer botons rosats, les faveres plenes de flors.
Fer el foc, torrar els calçots amb flama viva, torrar la carn amb caliu, gaudir del dinar sota el garrover immens, competir amb els pastissos, flaò, formatjades. Un llibre de n’Eudald sobre la taula.
Retrobar-nos. Amb alguns feia dos mesos bons que no ens veiem. Gaudir de l’amistat com a bé preuat, el més gran. Veure pondre’s el sol. La pròxima trobada a l’Almadrava, a Pollença.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si em vols matar no cal que compris bales: basta que m’adrecis aquest nuvolet de pol·len que tan bellament descrius…
L’any passat per aquest mateix temps d’ara, dia per dia, vaig estar 20 dies hospitalitzada (4 a l’UCI) a causa d’això. Em moria. Hi va faltar molt poc.
Enguany encara no hi havia pensat en el pol·len. Prenc medicació de protecció i estic molt bé, supòs que perquè la primavera no ha acabat d’arribar.
Però ara mateix vaig a treure el morralet. M’has fet decidir a posar-me la medicació amb el motor, perquè la protecció sigui més efectiva si passa el teu nuvolet…
Petons, tanmateix.
x
Pel que veig tu i jo, aquest cap de setmana hem fet la mateixa cerimònia a casa d’amics de cadascú: la de la calçotada.
És a la masia senyorial d’un amic on resideix, solitària tot l’any, la meva amiga piana (un piano femení, no se si sabies que n’existien) i si li senties el so no dubtaries del seu génere. Fa temps vaig proposar al meu amic que la deixés venir a casa una temporada, a refer-se, però és molt gelòs ell, de la seva Genoveva. I en compartim l’enamorament, com n’hem compartit d’altres. Tenim una amistat de molts anys que modera les passions, sort n’hi ha.
Un microclima dins un microclima.
En aquest món tan boig i globalitzat, tots intentem aïllar-nos una mica com podem. Encara que només sigui una estona.
Converses d’esperances. Això m’ha agradat molt, molt.
El meus blogs de ‘bon dia’ son: el teu (com qui mira per una finestra o a traves d’un mirall, em tens ‘atrapat’ amb les teves descripcions evocadores) i el Chào ông Viêt Nam de na Roser (‘enviada especial’ a altres llocs del mon, sempre culta i compromessa amb els oprimits). Aixi alimento de bon mati el cervell, el cor, la mirada…
I no pur anar a dormir sense llegir quelcom del meu ‘blog de la tauleta de nit’: Que no es altre que ‘El Quaderns Gris’ d’en Pla… ahir casualment vaig llegir aquestes linees amb les que comparteixo pensament:
A ‘l’entrada’ del 10 d’agost de 1918 escriu:
‘El drama literari és sempre el mateix: és molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina.’
… i aixi, amb les teves descripcions intimes, precioses, evocadores de sentiments i de sensacions, m’atrapes, ens atrapes a tots.
Senyores, aquesta és una proposta seriosa.
La Roser se’n va al Pirineu a mitjan abril, Pasqua no pot ser que els bitllets són cars…què dirieu del cap de setmana del 4-5 i 6 d’abril? (és un dels meus mesos preferits)
He mirat bitllets i hi ha vols barats de Barcelona a Mallorca per eixir divendres i tornar diumenge (60 eurets, més o menys) i amb un horari que em permetria arribar a Barcelona a temps per agafar l’avió a Palma (i a Roma, de tornada)
Com ho veieu?
Si insistiu una miqueta podriem fer dijous…
Estic deixant el mateix missatge a tots tres blocs.