Les petites i atapeïdes flors del nisprer s’omplen d’abelles brunzint. Les bignònies multipliquen els ramells de flors rosades. Fa quatre dies, despullades pel vent i les ventades, s’arrossegaven per terra malmenades totes les flors del meu jardí. Avui tot és més a prop de la primavera que de l’hivern, àdhuc li han sortit roses al roser. Primavera de l’hivern, és un nom ben trobat.
Avui tot sembla nou, el cel és blau i lluminós, el carrer tranquil. Agafem el pont per no fer res, llevat de passejar i prendre el temps com vingui. Menjarem segurament castanyes i potser faci panellets i un rosari ( que ningú s’alarmi, de pastisseria, costum d’aquests dies a Mallorca ), si em ve de gust.
Aquestes nits passades he volgut veure el cometa 17P/ Holmes, recomanat per n’Enric Marco, de Pols d’estels, però un cel nocturn, ple de núvols com onades d’una mar enrabiada i plugims petits a estones, no m’ho han permès. Potser avui nit o aquest cap de setmana tindré sort.
Sigueu feliços, blocaires, mentre pugueu i, quan no pugueu, penseu que un dia ho vareu ser i que demà neix una altra possibilitat .
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí que ha fet i fa uns dies de tardor assoleiada, amb el temps com a aturat i els ocells cantant
els núvols no t’han deixat veure les estrelles… però seguien estan allà….les abelles es tornaran leles amb aquest hivern estrany….gràcies x enviar felicitat!
Penso que al llarg d’una vida hi ha molt de sofriment (del que se’n aprèn molt) i bons moments (que ajuden a seguir).