Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

12 de març de 2012
Independentisme
6 comentaris

El castellano lengua de Catalunya

Fa segles que la llengua castellana es troba implantada a casa nostra. Bo i assolint, a hores d’ara, un contingent demogràfic molt i molt important. El seu arrelament i força fan que sigui llengua d’una part important de la ciutadania, i, per tant, que hagi de ser considerada, també, amb totes les conseqüències, llengua de Catalunya. El castellà, a més, ha vingut per quedar-s’hi. Això no és bo ni dolent. És, però, una realitat. I a partir d’aquí cal treure conclusions i prendre decisions (…)

Aquelles persones pertanyents al camp independentista que defensem tesis basades en el realisme i en pro d’un “contracte” amb tota la societat, per una nova Catalunya plural, democràtica, plurilingue, no ho fem pas –almenys en el meu cas- per raons tàctiques, conjunturals, d’oportunitat política; ho fem, ho faig, per raons estratègiques, de fons. A favor d’una Catalunya que pivoti sobre tres llengües: el català, llengua nacional, el castellà cooficial, i l’anglès llengua de comunicació externa, que ens cus i lliga al món. I també de l’aranès en l’àmbit que li pertoca.

 

Per construir una Catalunya lliure i solidària, no s’hi valen modulacions tàctiques, efímeres, ni molt menys sustentar els plantejaments de sempre bufanúvols i irreals com ara l’exclusivitat oficialitat del català, com el somni caduc d’un país monolingüe.

 

Més encara, no podrem avançar cap a la llibertat, amb una gran majoria sòlida i ben assentada, sense el concurs actiu de tots els ciutadans de parla castellana que puguem incorporar-ne. I per fer això, cal presentar-los un projecte compartit, obert, integrador, inclusiu, on quedi clarificat el rol de la seva llengua en la Catalunya futura. Amb propostes clares, amb garanties ben definides.

 

El que proposo no és una renúncia al català, el que dic és que a Catalunya hi ha espai per a les tres llengües, hi ha un camí per a la convivència plural i democràtica i civilitzada entre totes elles.

 

No voldria estar-me d’apuntar algunes mesures –a banda, hi torno, de la necessitat imperiosa de formular aquest “contracte de Catalunya-futur”, i d’aclarir i aprofundir el rol de país trilingüe:

 

. Les forces, partits, moviments socials del camp nacional i/o independentistes, haurien de fer servir, també, i amb naturalitat, en la seva propaganda, comunicació i webs la llengua castellana, especialment en aquells barris, ciutats i territoris on hi té un fort pes. Cal ser intel·ligents i sensibles tot emprant la llengua castellana per fer-nos entendre millor. Amb naturalitat i coherència (això fa anys que ho fan amb plena normalitat CiU, ICV-EUiA, però no pas ERC, la CUP…

 

. Trobo contradictori amb el camí que cal recórrer, i inconvenient políticament, l’oposició a la tercera hora de castellà a l’escola. Sí, doncs, a aquesta mesura.

 

. En les manifestacions i expressions culturals i literàries catalanes a fora –Fira de Frankfurt i altres-, haurien de ser-hi presents propostes en català, en castellà i en aranès.

 

  http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

 

  1. Abans de fer cooficial a l’espanyol o l’anglès, faria “llengües de summa utilitat pública” el caló, l’occità (amb les seves variants), l’arab i -principalment- l’esperanto. No entenc tanta fal·lera per l’anglès, la llengua d’un imperi en plena decadència… Lo de l’espanyol, ja ho entenc un xic més (és el joc que es va fer, per part del PSUC, en temps de la transició, en les coses que tenien a veure amb la democràcia directa, la llengua oficial estatal i la forma representativa de l’Estat, entre altres temes i doctrines…).

    Si han de ser presents “manifestacions i expresions culturals i literàries” en espanyol (o castellà) a la fira de Frankfurt, no trobo el perquè no podrien estar representades totes les llengües que s’utilitzen a Catalunya.

    Per descomptat, en contra de la 3a hora de castellà (cal donar tota la força al català, com a llengüa amenaçada que és. Per “defensar” l’espanyol, ja estan els “300 millones”).

    No cal tenir por de ser politicament inconvenient o incorrecte: pels espanyols, tot el que no sigui toros, tricornis, sotanes i “señoritos” ho troben incorrecte. Ja fa masses anys el voler fer pedagogia als espanyols per part dels catalans (i ja no dic res dels il·lustrats afrancesats, o dels protestants!). Tanmateix, sembla que fem el paperot de la dona maltractada que una vegada rera l’altra perdona al maltractador… fins que el maltractador l’envia al clot.

    Atentament

    Respon
  3. A diferència del tema de les banderes d’ahir, avui sí que estic totalment d’acord. Amb un estat independent, el salt endavant que faria el català seria brutal en tots els àmbits (no hauríem de dedicar esforços continuats a defensar-nos d’invectives, indocumentats, sentències etc). Aleshores, sense perdre de vista que el català ha de ser la llengua nacional, que cohesiona tota la societat, començant per l’escola, el castellà ha de tenir alguna mena de rang oficial. No només perquè no podem menystenir una llengua importantíssima a tots nivells en un món global, sinó perquè és la llengua de bona part de la població del país. Jo penso que si aconseguíssim explicar això a aquests conciutadans seria més fàcil que ells (sense trencar lligams sentimentals amb Espanya ni fins i tot deixar de sentir-se espanyols) poguessin fer el pas cap al sobiranisme.
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!