Obrint Pas: Diari d'una gira

A Kiel vivim una nit màgica. L’Alte Meierei, la històrica casa okupada
on toquem i on ja ho hem fet en un parell d’ocasions, s’omple
completament. Una cinquantena de persones es queden a les portes. Fa
una calor infernal però la gent no deixa de ballar. Molts i moltes es
trauen les samarretes per a combatre’l i seguir ballant. Enduts per la
eufòria els dos Miquels es llancen al públic. Senzillament una nit
increïble…(Continua)

Premsa: Retall de premsa del concert en un diari local
Fotos: Imatges del concert fetes per l’organització
Vídeo: Els dos Miquels llançant-se al públic

Kiel és una ciutat mitjana situada a la costa del gèlid mar bàltic. Hi hem tocat en tres ocasions i sempre la recordarem per ser la primera ciutat alemanya on vam tocar. Ho vam fer després d’un viatge de 24 hores creuant tota Europa en la nostra primera gira, allà pel 2002.

Avui tornarem a l’Alte Meierei, un centre social okupat que porta 30 anys omplint de vida cultural a la ciutat. Ara, la casa està amenaçada i per a evitar el tancament es fan activitats de tot tipus. Una d’elles és el disc recopilatori ‘Meierei Bleibt: Viertel Fund Bewegung’, on també hi apareixem nosaltres.

Arribem a la casa de vesprada i tornem a sentir el seu particular ambient. Hi ha molt gent treballant, hi entre ells molts amics nostres com l’Olaf del col·lectiu Rebeltias que organitza el concert.

Ja de nit l’ambient es comença a caldejar de veritat. A la porta hi ha una gran quantitat de gent. Moltíssima. Comencen a entrar fins que no hi caben més. Una cinquantena de persones es queda a les portes…increïble!

Abans nostre toquen uns joves d’Hamburg, Special Refuse, que fan un skapunk enèrgic. El cantant porta la nostra samarreta de la gira del 2004 i en dedica unes paraules en vàries ocasions. Després del concert podem xerrar una estona. Són molt joves i alemanys però coneixen tots els nostres discos. És sorprenent. No deixen de parlar d’aquesta cançó i aquesta altra o del disc nostre que els agrada més. No tenim paraules.

Al concert la bogeria es desferma. La casa està completament plena. No hi cap ningú més i fa una calor infernal. Tot i així la gent no deixa de ballar i cridar, i combaten la calor traient-se la samarreta (xics i xiques). És emocionant. Enduts per la eufòria els dos Miquels es llancen al públic.

Senzillament una nit increïble. Danke Kiel! We’ll com back!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!