Després de dos tripartits i d’una reforma de l’estatut recolzada pel PSC i tombada pels jutges del postfranquisme, la situació ha canviat. En primer lloc, han aparegut les noves forces independentistes, Reagrupament i Solidaritat, que ofereixen una ruta cap a la independència molt més clara i immediata que no pas ERC. En segon lloc, ICV ha fet un canvi de discurs davant de la sentència del Tribunal Constitucional, en el qual la possibilitat de la independència ja no és automàticament rebutjada a llarg termini, allunyant-se clarament del PSC en aquest aspecte. En tercer lloc, el PSC segueix defensant un Estatut del qual ha estat el principal autor, desmarcant-se de l’espanyolisme exacerbat de PP i Ciutadans.
Tot plegat, les noves circumstàncies fan pensar que, mentre el pacte CiU+ERC no hauria estat una bona estratègia de país el 2003 i el 2006, segurament sí que ho serà pel 2010. I des d’aquest punt de vista, el vot més útil dels que volem la independència serà per Reagrupament o Solidaritat, per donar més força a la presència d’una alternativa que, quan els partits que governin sofreixin un desgast, puguin absorbir els seus vots amb l’ajuda d’un augment del convenciment independentista. I també hi haurà ICV, pels descontents que encara no estiguin del tot convençuts a favor de la independència.
Convindria per augmentar el pes de la nova alternativa que hi hagués una única candidatura entre Reagrupament i Solidaritat . Anant separats, i amb una manca de diferències ideològiques importants, caldrà veure quina sembla que té més força per entrar al Parlament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Convindria per augmentar el pes de la nova alternativa que hi hagués una única candidatura entre Reagrupament i Solidaritat . Anant separats anem cap a una fugida de vot útil cap a CiU.
Si la política és l’art del possible, quina capacitat política demostren els dirigents de Reagrupament i de Solidaritat, presentant-se per separat amb el mateix programa?