El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
En tinc per uns dies més. He anat a la casa del mar. La sèrie blanca de la meva sang està alterada encara, continua el combat i la neteja. He tornat a peu, feia un bon sol.
Al portet de pescadors convivien els agrons, les gavines i els corbs marins, sota un cel ferit pels rastres dels avions i un sol enlluernador.
Els pescadors cosien les xarxes i reien. Un més major mostrava el cul als peixos i els escarnia. S’ha empegueït quan m’ha vist , però el meu somriure l’ha tranquil·litzat i ha continuat fent gresca. La mar era encalmada.
El castell em fa l’ullet, tot circumdat de pins ben verds, m’espera a la seva falda. Hi visc aprop. Camino poc a poc perquè ho vull fer així, no friso d’arribar.
Els plàtans que no han podat estenen les branques nues carregades dels fruits rodons i secs d’una vida anterior, com un testimoni de passat i una promesa de futur.
Fa fred temperat pel sol i la manca de vent. El cel és tan blau com el déu d’Azorín ( “Dios es azul” ). L’aigua i la neu d’ahir ho han deixat tot molt net i jo també m’hi sento. Sóc una garça blanca i aixeco el vol.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
amb les ales ben esteses, a poc a poc agafarà embranzida la blanca garça …
Els pescadors no cusen (o coseixen): adoben.
Celebro que la situació estigui sota control.
Prega perquè la primavera no em dugui un nou brot d’asma.
M’han posat protecció màxima.
Petons, MV
(quina alegria, déumeuet)
Tens l’elegància de la garça amb les teues paraules, sempre que escrius.
Sort i endavant.
Has començat a volar i això és bò i els vents suaus de la primavera aviat arribaran.
Hi ha una serenor en les teues paraules que s’encomana. La veritat és que hui precisament m’agradaria ensinistrar els meus moviments amb la cadència dels teus mots. Per desaccelerar la vida, per enlluernar-me de les coses menudes, essencials, les veritablement transcendents…
La plàcida sensualitat del teu vol s’encomana, i fas estol.
Tot el que t’envolta, tot el que sents, tot el teu caminar entre els colors, els perfils, els testimonis, els que et llegim, som un munt, cada dia de cada dia, amb complaença, vola Victòria!.
Déu és blau, i sota les seves mans bastim castells entre pins. El cel és blau, i sota les seves mans coneixem la germanor. La vila és blava i sota les seves mans parem la taula als qui estimem. A reveure!