Joan Puigcercós no serà candidat a la Presidència d’ERC el proper congrés del partit. Així ho ha decidit. La decisió és la que calia, el seu discurs al consell nacional fou impecable.
Puigcercós és un polític de raça, té força, és directe, no és urbanita, conserva l’aire fresc i alhora tradicional de família masovera, té força i té ambició. Té instint, i malgrat aquesta qualitat no percebé l’error en el camí proposat, influït per una veu amb ressó acadèmic que ell considerà sàvia sense adonar-se que no tenia ni acceptava matisos, que el propòsit subjacent era el d’arraconar CiU.
L’aturada que Puigcercós s’ha imposat és, espero, tan sols un respir que li pot oferir un temps per a la reflexió, per a fer-se preguntes i cercar-ne respostes; la tasca parlamentària li donarà la possibilitat de conrear l’estratègia, de separar el gra de la palla, d’acumular respecte públic des de l’oposició, d’oferir a ERC i els seus simpatitzants una imatge renovada de la política del partit. No és una aturada tècnica sinó una oportunitat.
Un diamant no polit pot tallar però sense brillantor, aquesta s’aconsegueix amb facetes que irradien llums de colors distints. Com més facetes més brillantor i més llum. Puigcercós acaba de complir 44 anys, és prou jove i amant dels reptes per a caminar lluny…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Deixant de banda que això de titllar algú de polític de raça no sé què coi vol dir, senyora Laura: sap quantes persones tenen aquestes mateixes virtuts que vostè adjudica al Sr. Puigcercós (ser de família masovera, ser directe, tenir un aire fresc, etc.) i que mai dels mais se´ls hi ocorreria fer les coses que ha fet aquest senyor ?.
Una altra pregunta Sra. Laura: perquè quan algú es mor, sempre es diu que “era una bona persona” sense recordar la seva vida ?.