Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)
comença avui els actes del 25è aniversari. VilaWeb entrevista el seu
president, Lluís Gendrau, que explica els actes que organitzaran i com
s’adaptaran les publicacions periòdiques a l’era digital. Es mostra
orgullós perquè, a Catalunya, un de cada dos lectors de revistes ho fa
en català. Tot i amb això, aquest índex de penetració no fa que les
empreses del país es decideixin a invertir-hi en publicitat.

L’APPEC comença avui a bufar 25 espelmes. Què suposa aquest quart de segle per a l’entitat?

Catalunya és un país de revistes. Ja a la república n’hi havia
desenes. Després del franquisme, calia recuperar el terreny perdut, que
es tornés a visualitzar tot un sector d’editors i d’artesans de
revistes que ja eren presents al quiosc, però que no tenien
visibilitat. Per això va néixer l’APPEC, el 1983, aplegant catorze
publicacions. Des de llavors, és el sector que ha crescut més i ara ja
n’aplega 150. Per tant, s’han multiplicat per deu, i han millorat en
qualitat i diversitat. Cobreixen pràcticament tots els àmbits, des de
la cultura a la política, la política internacional, l’art, els
esports, la cuina, la música, l’interiorisme, els viatges… Un dels
reptes que teníem era que les revistes en català, que eren creades per
la societat civil, s’anessin convertint en petites indústries que cada
cop es van musculant més. Hi ha vàries editorials que ja no editen
només una revista, sinó que obren nous mercats. Ara es comença a palpar
que hi ha vàries petites estructures d’indústria cultural.

Ha costat arribar-hi?

Molt, perquè les infrastructures del país ha costat que es
creessin. El periodista Ramon Barnils deia que no teníem autopistes
culturals. Ara les hem anat creant i això ha permès que el sector es
desenvolupés. També calia que hi haguessin lectors, que l’escola i els
mitjans de comunicació generalistes han contribuït a formar. El govern
també ha posat en marxa diverses polítiques d’indústria cultural… No
ens trobem en una situació de confort, però sí que anem pel bon camí.

Com celebraran el 25è aniversari?

Avui celebrem la Nit de les revistes, que vol homenatjar un sector
que ha crescut i explicar que que hi ha trenta-sis revistes que fa
vint-i-cinc anys o més que s’editen, un fet únic a Europa. Un volum tan
gran vol dir que tenim un país amb unes arrels culturals molt potents.
Al juliol també explicarem que aquest és un país de revistes amb una
exposició al Palau Robert, editarem un llibre antològic de les revistes
en català i organitzarem, a la tardor, un congrés internacional de
revistes, el primer que es farà a Barcelona, en què volem que hi
participin els editors de les principals revistes del món.

L’APPEC ha multiplicat per deu les revistes associades. La tendència a l’alça demostra que el català cada cop té més lectors?

Sí. A Catalunya, d’entre el púbic que llegeix revistes, un 46% ho
fa en català. Per tant, és un de cada dos lectors de publicacions
periòdiques, un índex altíssim. Gairebé a totes les cases hi ha hagut
una revista infantil, la del poble, de cuina, d’història… Formen part
de la vida quotidiana dels catalans.

De revistes en català, constantment n’apareixen i desapareixen, com per exemple ‘Time Out’ o ‘Nat’. Quin balanç se’n pot fer?

L’èxit real de ‘Time Out’ s’haurà de veure en funció de la
capacitat que tingui de contactar amb els compradors. Però només la
seva sortida, ja és un èxit. Fa anys, vaig anar a veure la seu de ‘Time
Out’ a Londres i m’hi vaig trobar un edifici de vuit plantes. Vaig
pensar que a Catalunya mai ho podríem fer. Ara, quan veus que hi ha uns
editors que són capaços de treure-la al carrer, t’adones que el sector
ha crescut, que hi ha una publicació en català que, amb estàndards
internacionals, pot arribar als lectors amb total normalitat. D’altra
banda, la vida de les revistes és com la vida real. N’hi ha que neixen,
es fan grans, es transformen, es moren, canvien… No ens podem estimar
mai massa una revista. La seva vida mitjana és d’entre dos i sis anys.
No hem de tenir por de tancar una publicació, i no passa res. La
tanques per treballar en un altre front.

Segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, les revistes
en català tenen més força que la que podria semblar a primer cop d’ull.
Estan satisfets amb els resultats?

El Baròmetre és una eina que segurament serà eficaç, però no pot
auditar les revistes que publiquen 5.000 exemplars. Per tant, no
retrata amb prou fidelitat les revistes en català. Sí que ha detectat
que són el segon sector amb més penetració, que la premsa
especialitzada és la premsa del futur. Ara que hi ha una certa crisi de
la televisió i premsa generalistes, la gent busca les revistes
especialitzades.

Les dades del Baròmetre faran que tinguin més publicitat i, per tant, més solidesa empresarial?

Perquè les centrals de mitjans i les empreses apostin per les
revistes en català, veiem que no n’hi ha prou amb tenir 100.000
lectors. No entenen que la premsa en català és un bon suport per fer
arribar el seu producte a l’audiència. Hi ha una forta tendència a
anunciar-se als mitjans en castellà. Aquí hi hauria d’haver una
responsabilitat civil per part de les empreses del país a l’hora de fer
publicitat en les revistes en català.

Les empreses del país no els tracten com es mereixerien?

És un dels grans dèficits. Els grans anunciants no estan presents a
les revistes en català. I les empreses que tenen grans concessions del
govern, tampoc. No és un problema de mercat ni de suports, sinó de
país. Hauríem de fer entendre que les grans marques han d’apostar per
les revistes en català per arribar al seu públic. Els consumidors que
llegeixen en català també usen els serveis anunciats.

L’APPEC fa front a les noves tecnologies amb la creació d’un quiosc digital. En què consistirà?

Posarem en línia i comercialitzarem totes les revistes a través
d’internet. Les subscripcions tenen problemes de costos, retorns,
bústies plenes…, i el quiosc també està saturat, cada cop se’n
tanquen més. Les revistes en format digital arriben més ràpid al
lector, tenen menys costos, poden ser multimèdia, permeten cerques a
l’arxiu… Ara penjarem a internet les 50 primeres publicacions a la
plataforma zinio.com i, en els propers tres anys, ja hi seran totes,
amb un resum en anglès perquè els internautes d’arreu del món ho puguin
consultar. També treballem amb les biblioteques perquè es digitalitzi
tot el fons de les revistes en català.

El paper quedarà en un segon pla?

No tenim clar que el paper hagi de desaparèixer. El lector podrà
tenir la doble subscripció en paper i en línia, només en línia amb un
50% de descompte, podran néixer revistes que siguin només digitals…
Però el paper continuarà sent clau. Al febrer posarem en marxa una
aposta pionera: portarem les revistes als mercats, el primer dels quals
serà el de la Concepció. Hi instal·larem màquines expenedores de
revistes, en què s’hi podrà comprar a qualsevol hora del dia. No
substituirà ni els quioscos ni les subscripcions o les consultes en
xarxa, sinó que serà una eina més per estar a prop dels lectors.

Bernat Ferrer

(Fotografia d’Ignasi Rz.Renom)