Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
TVE va dedicar ahir un telenotícies especial sobre les eleccions catalanes. En saber-se els resultats, tots els comentaristes s’alegraren de la baixada de vots de CiU. Minimitzaren la derrota del PSC, repetiren per activa i per passiva la pujada d’un diputat del PP, exaltaren la forta pujada de Ciudadanos, passaren totalment d’ICV-EUiA i de l’entrada de la CUP, i reconegueren amb la boca petita l’èxit d’ERC. Això sí, no tardaren a coincidir que, amb aquests resultats, “Espanya respirava”.
És una realitat (secular diria jo) que, en parlar de la “sacro santa unidad”, l’Espanya de sempre, la de dretes i la d’esquerres, s’hi posen d’acord: periodistes de tots els pelatges, opinadors de tota mena, folklòrics, actors progres, carques fins a la mèdula, suposats demòcrates de tota la vida, el sursum corda…,i tota la pesca.
Podran minimitzar tot el que vulguen els resultats d’aquestes eleccions, manipular els resultats i transmetre a l’opinió pública que Artur Mas ha fracassat, emmascarar l’augment independentista, etcètera, etcètera, però, tot i axí, els resultats són els que són. I, agrade o no a l’Espanya de sempre, el nou Parlament Català té una àmplia majoria, 87 diputats, que estan a favor del dret a decidir. Un dret universal que el PSOE i el PP, dos partits que diuen que són “democràtics” no accepten. Dos partits que, per molts entrebancs que posen, no podran aturar la voluntat majoritària d’un poble que ha votat lliurement, i una majoria ha votat que té el dret a decidir el seu futur.
És una realitat (secular diria jo) que, en parlar de la “sacro santa unidad”, l’Espanya de sempre, la de dretes i la d’esquerres, s’hi posen d’acord: periodistes de tots els pelatges, opinadors de tota mena, folklòrics, actors progres, carques fins a la mèdula, suposats demòcrates de tota la vida, el sursum corda…,i tota la pesca.
Podran minimitzar tot el que vulguen els resultats d’aquestes eleccions, manipular els resultats i transmetre a l’opinió pública que Artur Mas ha fracassat, emmascarar l’augment independentista, etcètera, etcètera, però, tot i axí, els resultats són els que són. I, agrade o no a l’Espanya de sempre, el nou Parlament Català té una àmplia majoria, 87 diputats, que estan a favor del dret a decidir. Un dret universal que el PSOE i el PP, dos partits que diuen que són “democràtics” no accepten. Dos partits que, per molts entrebancs que posen, no podran aturar la voluntat majoritària d’un poble que ha votat lliurement, i una majoria ha votat que té el dret a decidir el seu futur.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
2,075.000 vots exigeixen un referèndum.
Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.
Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el “Mas de les sabates grans”, que no és el “Mas de les calces fluixes” sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.
Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.
Mas i Ciu han d’entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d’una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.
Aquest és a partir d’ara el crit de batalla del Poble català lliure: “No ens falleu!”
Partits polítics “catalans lliures” aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció