Vicent Luna i Sirera

El president Alberto Fabra va presentar un grapat d’esmenes als pressupostos de l’Estat de 2013. L’objectiu dels populars valencians era el de corregir els maltractes en les inversions que el Govern destina al nostre país. Doncs bé, sabeu quina ha estat la contestació de Mariano Rajoy? Doncs ha tingut la barra de no aprovar cap esmena. Els valencians ens quedem una altra vegada collint faves. Mentre Aragó aconsegueix 85 milions addicionals, Galícia 7, Castella i Lleó 6, Canàries 4 i Múrcia 1, nosaltres res de res.
Aquest és el tracte que el Govern de Mariano Rajoy té amb el PPCV, una de les autonomies que més vots va aportar a la victòria de Rajoy, una de les comunitats que més diners aporta a la hisenda comuna. 
Els valencians tenim una mena de pecat original que arrosseguem com si no anés amb nosaltres. De la democràcia ençà, tots els governs que han governat  l’Estat, d’UCD, del PSOE i del PP han passat de nosaltres. Ni en minories, ni amb majories, ens ha enganyat com a caragols i només ens volen perquè els hi donem vots. Vots que van ser decisius per a les majories de: Suárez, González, Aznar, Zapatero i ara Rajoy. En canvi, que hem aconseguit els valencians? Jo us ho recordaré: espoli i menyspreu. Som l’últim pet de l’orgue d’aquesta Espanya on cada dia se’ns fa més difícil respirar.
Ni el PSOE, ni el PP (ni els empresaris valencians) mai han sabut pegat un colp damunt la taula per dir-li a Madrid que ja n’hi ha prou de xuclar com una sangonera. On són els crítics del PP? Que no hi ha cap popular que encara no s’haja begut l’enteniment i que tinga una mica de dignitat? On és el senyor Alfonso Rus? No diu res davant d’aquest menyspreu de Rajoy? Malauradament callen tots com a bons mesells. Volen tindre el pessebre a vessar. Mentre el poble valencià paga les conseqüències d’una discriminació, una vegada més, per raó de residència.