MARCÚS

(@marcroca)

23 de setembre de 2005
2 comentaris

Cal donar les gràcies? No siguem mesells!

Temàtica: Crítica constructiva.

"Els estudis de filologia catalana continuaran tenint titulació universitària."

I?! Hem de donar gràcies per aquest fet?! […]

Donar les gràcies, agrair, significa: correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut).

Des
del 19 d’abril d’enguany -quan una de les subcomissions que estudiava
la reodenació de les titulacions universitàries va proposar eliminar la
filologia catalana- el món social i universitari ha estat pendent
d’aquest afer. D’acord, al final no ha estat així, perfecte, però cal
que estiguem satisfets? Cal que agraïm que no ens trepitgin? Cal ser
agraïts? Penso que ens equivoquem d’actitud. Un fet així no s’ha
d’agraïr, s’ha de dir: ja està, tot segueix correcte, no ens l’han
tornat a fotre, però d’agrair res. Com deia al principi, s’agraeix un
benefici, un servei o un favor rebut, i no ens trobem en cap d’aquests
casos.
Personalment, n’estic fart que siguem tant mesells(és el qui no té sensibilitat quan li donen un cop).

Salut i llibertat!
Marcús

  1. Estic d’acord amb tu! Què collons gràcies! A fotre’sl-hi canya perquè no ens continuïn trepitjant. Sobretot, perquè el tema dels estudis de filologia no és el primer on s’adopta aquesta actitud. De fet, és la manera de fer habitual…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!