"Els estudis de filologia catalana continuaran tenint titulació universitària."
Des
del 19 d’abril d’enguany -quan una de les subcomissions que estudiava
la reodenació de les titulacions universitàries va proposar eliminar la
filologia catalana- el món social i universitari ha estat pendent
d’aquest afer. D’acord, al final no ha estat així, perfecte, però cal
que estiguem satisfets? Cal que agraïm que no ens trepitgin? Cal ser
agraïts? Penso que ens equivoquem d’actitud. Un fet així no s’ha
d’agraïr, s’ha de dir: ja està, tot segueix correcte, no ens l’han
tornat a fotre, però d’agrair res. Com deia al principi, s’agraeix un
benefici, un servei o un favor rebut, i no ens trobem en cap d’aquests
casos.
Personalment, n’estic fart que siguem tant mesells(és el qui no té sensibilitat quan li donen un cop).
Salut i llibertat!
Marcús
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord amb tu! Què collons gràcies! A fotre’sl-hi canya perquè no ens continuïn trepitjant. Sobretot, perquè el tema dels estudis de filologia no és el primer on s’adopta aquesta actitud. De fet, és la manera de fer habitual…
El problema no és si es reconeix la titulació, sinó que no queden estudiants de filologia catalana: senzillament s’estan extingint.