CALAIX DESASTRE

Reconec que a mi em costa d’entendre al Rei quan parla.

Deu ser degut a la seva fonètica, al seu to monòton i avorrit o a la seva dicció, que se’m fa difícil d’entendre malgrat que el discurs fos gravat després de varies proves. I potser aquest és un dels motius pel qual el discurs del Rei aquest any ha perdut audiència. Però també pot ser perquè el seu contingut, és sempre el mateix, tant si toca com si no toca. Ara, el contingut d’aquest any, quan va dir  allò de todos tirando del carro en la misma dirección, ho vaig entendre, però juro que em vaig perdre. Ja m’ho diu la meva professora d’idiomes: no has de traduir literalment, has d’interpretar. Perquè jo havia entès que volia llençar el carro, i es veu que no, que el que volia dir era estirar del carro. Aquí em vaig acabar de perdre. A veure, de quin carro parlava? Del seu?. Voleu dir que ell n’ha estirat mai cap de carro?. Si a ell li han estirat sempre, i li seguiran estirant, en la mateixa direcció, o en la que vulgui, que ja ho diu la dita: Mentre hi haurà rucs, n’hi haurà que aniran a cavall. I quan hi va afegir  aportando cada uno su grano de arena,  a què es referia?. Home, sense voler fer demagògia barata, no sé jo si el sentiment dels prop de tres milions de ciutadans que s’han quedat sense feina es sentirà molt solidaritzat al veure a tota la reial família esquiant i de vacances a Baquèira Beret. No sé si aquests ciutadans amoïnats trobaran que la família real aporta el seu gra de sorra. Potser els hauria convençut més que hagués dit que per ajudar-los i solidaritzar-se amb totes aquestes famílies que pateixen, la Casa Real havia decidit reduir les seves despeses en un 50%, alleugerir així les malmeses arques de l’Estat i que el Govern pogués destinar aquesta quantitat a obra social, que si no m’equivoco aquest any nou, li farà bona falta. Encara que això hagués suposat haver de repetir tres vegades el modelet la Reina o la Princesa, que amb el 50% restant encara en podran estrenar uns quants. No és que jo sigui antimonàrquica, el què passa és que quan veig les monarquies i pel que serveixen, sovint em pregunto si no és una despesa massa exagerada donat que la monarquia personifica el càrrec de Cap de l’Estat, a més de  forma vitalícia i hereditària, i per tant el seu paper és simbòlic i representatiu. A mi em sembla que a la majoria de la gent  els fot que se’ls digui que s’hauran d’estrènyer  el cinturó com tothom. Valdria més callar. Moltes vegades és millor no dir res, així potser  hi haurà persones que pensaran i es qüestionaran les coses per si soles però  d’altres que si  no  els hi fan evident potser ni se’n adonaran.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!