CALAIX DESASTRE

Crisi és una paraula que ve del llatí i que ara es continua  dient  igual, és a dir, crisi, pot ser perquè la  crisi sempre ha estat igual.

La crisi fa referència a una conjuntura de canvis de qualsevol aspecte d’una realitat organitzada però inestable, és a dir subjecta a evolució. I les evolucions  no sempre son bones.

Els canvis crítics, encara que moltes vegades son previsibles, com les crisis econòmiques de molts països o de moltes famílies, sempre fan por perquè no se’n  sap ben be la magnitud, la fondària, el grau, la profunditat i la durada o si seran només unes reaccions automàtiques a unes situacions determinades.

Hi ha vegades que aquests canvis es produeixen d’una forma sobtada, violenta i profunda amb conseqüències immediates, i ara a aquest tipus de crisis els diuen Tsunamis, segurament fent referència a la magnitud de les seqüeles. I de crisis en tenim per donar i per vendre. N’hi ha a nivell personal, social, cultural, religioses, econòmiques, energètiques, de família , de parella, vocacionals, migratòries, demogràfiques, humanitàries, lingüístiques, de govern, ambientals, climàtiques, nervioses, d’identitat, existencials, de l’edat (aquí van per etapes: al quart de la vida, a la mitjana edat, a la senectut…), de subsistència, i segurament me’n deixo moltes i si no les inventarem, però del que podeu estar ben segurs que del que no hi ha crisi és precisament de crisis.

I diuen també que les crisis, com l’economia, son cícliques. I un cicle és la distància a partir de la qual una ona es repeteix, o el que ve a ser el mateix, la distància que hi ha entre el principi i la fi  d’una ona. I els cicles poden i solen ser periòdics, la qual cosa vol dir que transcorregut un determinat període de temps l’estat del sistema o algunes magnituds del mateix tornen a una configuració anterior. Vaja, que simplificant  vindria a ser que tot torna al seu lloc. I per tant, si ja sabem que un cicle és una situació passatgera, i que la crisi forma part d’aquest cicle, home no sé per què en parlem tant.

Per  què no dediquem el nostre valuós temps a parlar de coses  més profitoses que de tanta crisi i provem de trobar la solució per tal que  tot torni a ser com abans?. De què parlàvem abans de la crisi? Per què be deuríem tenir algun tema de conversa, oi? Doncs això, que la crisi és evident que hi és, però pot ser seria millor no remenar-la tant, perquè com d’altres coses,  com més es remena…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!