CALAIX DESASTRE

Black is black no és només el títol d’una cançó que interpretaven magistralment en Mike Kennedy i els Bravos.

Black, que en anglès vol dir negre, és també el color que paradoxalment tindrà els propers anys la Casa Blanca de Washington. Hi ha dies que semblen propicis per tornar a creure en la raça  humana. Hem de reconèixer que els americans no deixaran mai de sorprendre’ns. I avui ens han sorprès gratament. No han deixat que la passió parlés més fort que la raó i han fet més cas del seny que de la rauxa. Fins i tot el republicans més convençuts han sabut què era el què ara més els convenia, i s’han permès ser infidels als seus ideals i als seus principis per un be de tots.

Els resultats pot ser no han estat tant espectaculars com quan va guanyar les eleccions en Reegan o en Nixon, si més no sembla ser que en Barak Obama pot tenir alguna petita dificultat al senat, però s’ha d’admetre que la gesta d’aquest noi és molt més meritòria. Cal tenir en compte totes les situacions adverses a les que ha hagut de fer front pels sol fet de ser negre, i dir-se de segon nom Hussein, com molts no evitaven mai de recordar, i per dir-ho políticament correcte, s’ha de dir, afroamericà.

El seu triomf, no és només el seu triomf, és el triomf d’uns principis, d’un somni anhelat , desitjat i guardat durant més de quaranta anys. Amb la seva victòria, els senyor Obama ha fet realitat i possible el somni americà. Ha guanyat en 15 estats, mentre que el seu adversari, en McCain, només ho ha fet en 4. I ha guanyat amb  l’índex de participació més alt que es recorda i que ha batut records, doncs  han anat a votar el 73,5 % dels majors de 18 anys, la xifra més alta des de l’any 1520. O sigui que Obama serà el 44é president dels Estats Units per mèrit propi, i de molts que han cregut en ell. Ara només ens cal esperar que porti una alenada d’aire fresc i d’esperança no només als americans, si no a tot el món. Que sigui més transparent que el color de la seva pell, amb el màxim respecte pel color de la seva pell, i que la frivolitat d’instal·lar una canxa de bàsquet sigui l’única que es permeti. Però quan és blanc, blanc, i quan és negre, negre. Cal felicitar sincerament al senyor McCain pel  discurs que va fer quan va saber que va perdre les eleccions. Sí senyor, per emmarcar-lo. Que n’aprenguin!. Això si, ara només cal que sigui veritat, i no es quedi només en paraules.

El cert és que  la victòria d’ Obama  és un fet històric i obre una nova etapa. L’ ideologia política d’en Barak Obama no és fàcil  de definir: és religiós, però  està  a  favor de l’avortament, la qual cosa ja fa preveure unes difícils relacions amb el Vaticà,  i no ha tingut cap inconvenient en mostrar-se públicament obert a la pena de mort en segons quines circumstàncies. S’ha fet la prova de la sida i ha convidat la gent a fer el mateix. I el seu currículum inclou la seva vocació de servei social i cívic, enlloc de medalles i nomenaments militars. I amb això ja n’hi hauria d’haver prou.

Doncs això, ara només ens cal esperar amb esperança i energies renovades que gràcies al senyor Obama el món sigui una mica millor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!