El Mont

No és el món

6 de febrer de 2007
Sense categoria
7 comentaris

El nacionalisme Espanyol comença la retallada de l’ Estatut.

El TC comença la tramitació dels recursos contra l’Estatut de Catalunya. I no podia començar millor que recusant a un Magistrat que d’entrada podria ser més favorable als continguts del mateix.

Amb aquest panorama  l’Estatut ho te molt difícil per sortir del TC tal com hi va entrar. Un Estatut ja retallat per el PSOE en nom de la Constitucionalitat pot quedar en no res. Un cafè per a tothom dels que tan bé serveix el PSOE.

La politització del Poder Judicial no és culpa………

solament del PP. El PSOE fou el primer en utilitzar els jutges per fer política.I ara no pot culpar al PP de fer el que ells van inventar. Encara tenen la barra de demanar la dimissió del magistrat recusat per posar-ni un altra del seu color. I dir que és el PP que polititza la justícia. 

Només cal recordar al jutge Garzón i qui el va posar al Parlament. I d’això ja en fa uns quants anys. Però les dinàmiques del nacionalisme Espanyol segueixen sent les mateixes. El PSOE fent d’home bo  i el PP de dolent. Però l’important és mantenir l’unitat de la Pàtria.

Els grans enganyats i perjudicats els nacionalismes Català i Basc que en els darrers 30 anys només han arribat allà on el PSOE i el PP han volgut.

Quant el TC deixi l’Estatut al nivell de la resta d’Estatuts que farà el nacionalisme Català. Tornem-hi que no ha estat res ?.

Un govern nacionalista com cal, tindria que bramar al cel davant les agressions a Catalunya per part de l’aparell de l’Estat Espanyol en mans del PSOE i del PP. El problema és que a Catalunya ja no tenim un govern nacionalista català sinó un d’ Espanyol.

Que no fa res més que donar les excuses típiques del nacionalisme Espanyol, la culpa és del PP o del PSOE segons convingui. Mentre la realitat espanyola es va imposant. Presentaran un recurs al TC per el Decret d’Ensenyament però la Llei de Dependència ni tocar-la i qui dies passa anys empeny. I així ens  tenen als Catalans, contents i enganyats.

 I si no és així que comencin a moure el cul per Catalunya d’una punyetera vegada.

  1. I en nombre de la unidad privatizaciones i oligopolios expoliadores.

    I en nombre de la unidad nos llenamos los bolsillos. Pa la saca. I van trescientos años bien aprovechados.

  2. "El nacionalisme espanyol COMENÇA la retallada de l’ Estatut?"

    El nacionalisme espanyol ja va fer la més gran retallades el 21 de gener del 2006, pactada amb l’Artur Mas. "A canvi de què?", ens haurem de preguntar. De la promesa de que Mas presidís aviat la Generalitat. Al capdavall… una promesa tan respectada com aquella de "Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya".

    Fixeu-vos com va ser la retallada que el Sr. Rodríguez Ibarra, que s’havia oposat manifestament a l’Estatut original, va exclamar "¡Hemos ganado!".

  3. December 22nd, 2006 by cinicat

    Els mitjans de comuncació catalans s’han afanyar a donar rellevància a un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, segons el qual l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia, aprovat tant pel PSOE com pel PP, conté moltes similituds amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que el mateix Partit Popular ha portat davant el Tribunal Constitucional per considerar-lo inconstitucional.

    És una trampa en la qual ens volen fer caure els nacionalistes catalans per eludir les seves responsabilitats. El fet que hi hagi articles calcats en un i altre Estatut, i que per tant un sigui votat favorablement i l’altre repudiat per inconstitucional, no és cap incoherència. Això no hi vol dir res. El rebuig a l’Estatut català no és tant pel que diu, com pel que se suposa que es voldria dir i sobretot per qui ho diu. I és d’esperar que el Tribunal Constitucional, seguint la seva trajectòria en aquest camp, sabrà apreciar la diferència entre un i altre bàsicament perquè un ha estat aprovat pels partits espanyols i l’altre pels partits catalans. El Comissionat del PP com a Defensor del Pueblo, per exemple, ja ha entès que són dos textos molt diferents perquè l’un l’ha votat el seu partit i l’altre no. I per tant, els arguments, que tampoc calia que fossin pròpiament jurídics,  per impugnar un text no servirien per impugnar el mateix text, si aquest ha estat aprovat pels nacionalistes espanyols.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!