[…]
Multitudinària, sí. Per la quantitat de gent, però no només per la quantitat. Més enllà de la representació institucional i de la política, que testimoniaven tants anys de responsabilitat al Parlament presidint la comissió de cultura com a diputat per Convergència, era remarcable la presència d’escriptors, estudiosos de la literatura i altra gent de lletres. I aquí el testimoni era, més que pel poeta que va ser, pel seu paper com a activista de la cultura i especialment de la poesia des dels anys foscos del franquisme, i que ha deixat alguna estela encara avui viva i significativa. Penso en el premi Amadeu Oller, que aviat farà mig segle que és la principal plataforma de fogueig dels poetes joves.
Fa pocs mesos, com un homenatge avançat davant l’ineluctable deteriorament de la sevs salut, l’Aula Màrius Torres va recuperar, en edició facsímil, els vuit números publicats, i el novè censurat, de la revista Poemesdels anys 1963 i 1964 Fullejar-la i trobar-hi avui els noms que s’hi troben ajuda a valorar Colomines i el seu servei al país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo, com a poeta, et despedeixo, amic Colomines, i us recomano que visiteu el meu blog, que és tot un homenatge a la poesia que tant estimava el doctor.
http://rimesturbades.blogspot.com/p/totes-les-poesies.html