Terra i llibertat

Als anys 90 una bona colla de persones encapçalades per en Lluís María Xirinacs i en Jean Loup Herbert, vam començar a fer funcionar l’escola Randa de formació política. Aquest espai, autogestionat i autònom, independent d’institucions polítiques, i financeres, de partits polítics i sindicats, de grups financers…, va funcionar durant força anys i va arribar a formar centenars de persones.

La seva programació i oferta es basava en un currículum formatiu que pensava en la transformació social, a partir d’una significativa i original innovació en les matèries impartides i llurs continguts.

Després d’uns anys d’aquella reixida experiència, després que els dos mestres abans esmentats hagin desaparegut disortadament, Terra i LLibertat vol recuperar l’esperit d’aquella experiència, i tornar a oferir una proposta formativa, en base a tres eixos temàtics, que es poden combinar amb flexibilitat, ampliar i reduir. Així mateix, i a demanda, es poden treballar altres temàtiques, només caldrà proposar-les. A continuació us les oferim

Així mateix, aquest nou espai al bloc, Escola Randa, proposarà documents, textos, i propostes orientades a la reflexió, formació i autoformació, reflexió, anàlisi, i recerca.

Presentació.

D’un temps ençà assistim, sota el domini omnipresent de la paraula “crisi” a una profunda transformació de l’economia, la societat i la política a Europa així com a un canvi -sense precedents en els darrers segles- de les relacions internacionals. L’exclusió i l’empobriment de capes cada cop més grans de la societat va acompanyada de la deslegitimació de les institucions d’origen democràtic, lligades cada cop més curt als interessos i les agendes de les grans corporacions del capitalisme internacional. Paral·lelament, emergeixen noves potències i nous subjectes col·lectius que transformen, a nivell mundial, la distribució de poders i contrapoders amb els qui ha de negociar el capitalisme central: des de la Xína i la Índia, passant pel Brasil o Sudàfrica, les revoltes del món àrab al sud i l’est de la Mediterrània, les experiències d’un nou socialisme i del poder indígena a l’Amèrica Central i del Sud o les experiències de mobilització social com són el Fòrum Social Mundial, els moviments antiglobalització o el Moviment dels Indignats.

També en aquest context, marcat per una clara hegemonia dels discursos reaccionaris i de la por, i per un esgotament de les institucions nascudes de la reforma del franquisme, creix i es consolida a Catalunya un independentisme deslligat de la perspectiva nacional de Països Catalans i deslligat de la voluntat de transformació social. Un independentisme que concep l’estat propi com un fi en ell mateix i com la via catalana per inserir-se millor en la modernitat dels països del capitalisme central.

En aquest marc, persones provinents de diverses militàncies en l’esquerra independentista, moviment llibertari, i en l’àmbit de la solidaritat, agrupades entorn del col·lectiu Terra i Llibertat, volem reprendre una experiència de recerca i formació en la que ja vàrem participar anys enrere: l’Escola Randa. Estem convençuts que la recerca, la militància cultural i l’intercanvi d’informació i anàlisi són elements clau per crear un pensament polític contrahegemònic, que alimenti el procés d’alliberament nacional des d’una perspectiva transformadora, i és per això que us fem arribar la nostra proposta.

Proposta de formació, reflexió i intercanvi.

La proposta que presentem està pensada des de la voluntat d’oferir espais de formació i reflexió des de la forma que pugui ser més útil o senzilla d’organitzar per a les persones i els col·lectius interessats. Els temes que us presentem es poden oferir doncs com a xerrada, cicle de xerrades-debat o bé com a jornades o seminaris. Només cal que contacteu amb nosaltres i proposeu els temes i dates que us podrien interessar.

La batalla de València.

La construcció de l’estat espanyol de les autonomies producte de la reforma del franquisme ha tingut i té en la fragmentació dels Països Catalans un dels seus pilars fonamentals. En aquesta fragmentació hi ha col·laborat tant l’autonomisme catalanista, com el nacionalisme espanyol, tot aconseguint desfigurar la realitat diversa del país a través d’una llarga guerra no exempta dels episodis més bruts i mai no aclarits.

Aquest àmbit de recerca busca reconèixer-nos en la realitat diversa de la cultura i la nació catalanes, trencant mites tant del catalunyisme del nord com del blaverisme del sud, així com conèixer la guerra bruta dels aparells de l’estat autonòmic per fragmentar el país.

Geopolítica de l’independentisme.

Els Països Catalans, com a societat del sud d’Europa, han mirat més sovint a l’Europa del nord que no al nostre altre espai de civilització i de relacions: el Mediterrani.

La caiguda de l’era dels blocs donant pas a la configuració d’un món progressivament multipolar, la desfeta de les experiències de sistemes comunistes, la transformació que s’està produint en diversos estats de la Mediterrània (primavera àrab), la interferència permanent de l’estat d’Israel en les polítiques europees i mediterrànies, així com la constant redefinició de les aliances internacionals fa que ens sigui necessari pensar quina ha de ser la nostra política d’alliberament i alhora l’aposta de l’esquerra independentista a nivell d’aliances internacionals.

Aquest àmbit busca també ampliar la mirada des dels Països Catalans i la Mediterrània fins al conjunt de nous poders i subjectes col·lectius que emergeixen en el món contemporani. Reconèixer-nos en la nostra memòria, retrobar-nos en la nostra realitat euromediterrània, i projectar des d’aquí la nostra presència solidària en el món contemporani.

Independentisme d’esquerres

Algunes reivindicacions independentistes, sovint s’emmirallen en realitats polítiques i socials ben allunyades del que experiències d’unitat popular i alliberament nacional haurien de voler construir. Sovint també hem sentit la necessitat de pensar que la nostra lluita no ens ha de portar a la construcció d’un estat nació modelat en base els interessos de determinades oligarquies o que la nostra pràctica política hauria d’anar més enllà dels esquemes clàssics dels partits polítics.

En aquest àmbit volem observar , críticament, com una part de del catalanisme i de l’independentisme s’ha emmirallat sovint en el sionisme per pensar l’alliberament del país o que reprodueix esquemes que un política d’alliberament hauria de superar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!