Terra i llibertat

Manifestació aquest dissabte 12 de gener a Bilbao.

70 personalitats catalanes tornen
a demanar la fi de la dispersió penitenciària
i donen suport a les demandes d’Herrira

Diputats i diputades de CiU, ERC, ICV-EUiA i les CUP reclamen la fi de la política de dispersió penitenciària · Ernest Maragall, Josep-Lluís Carod Rovira, Arcadi Oliveres, Pep Riera o Lluís Llach, entre els signants del manifest “Drets Humans. Solucions. Pau. Presos i preses basques al País Basc”.

Incidint en una demanda que ja han fet públiques en moltes altres ocasions, i a les portes de la multitudinària manifestació prevista per a aquest dissabte a Bilbao que ja compte amb un ampli suport polític, social i sindical al País Basc, diverses personalitats de l’àmbit social, pacifista, polític i cultural català han fet públic avui un nou manifest de suport. El manifest reclama, explícitament i un cop més, la fi de la política de dispersió penitenciària vigent des de 1987, la llibertat dels presos i preses basques greument malalts i la fi de les polítiques d’excepció, com la doctrina Parot, que impliquen una cadena perpètua encoberta.

Pluralitat contra la dispersió
El manifest és avalat –i impulsat– des del moviment pacifista català i compta amb destacades sensibilitats com Arcadi Oliveres (Justícia i Pau), Xavier Masllorens i Jordi Armadans (Fundació per la Pau), Vicenç Fisas (Càtedra UNESCO-UAB), Gabriela Serra i Pere Ortega (Centre JM Delàs), Tica Font, Rafael Grasa o Alejandro Pozo, així com l’activista feminista Consol Casals (Dones per Dones), recentment traspassada. 

En l’àmbit polític el subscriuen els diputats a Madrid Carles Campuzano (CiU) i Joan Tardà (ERC). Respecte els diputats i diputades al Parlament de Catalunya hi donen suport Marta Rovira i Gemma Calvet (ERC), Dolors Camats i David Companyon (ICV-EUiA) i els tres diputats de la CUP, David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat. També el cosignen l’exconseller Ernest Maragall, Xavier Vidal i Pere Almeda, impulsors i membres del Consell de Nova Esquerra Catalana (NEC). Agustí Colomines, director de CATDem, o Víctor Terradellas, responsable de Relacions Internacionals de CDC, també subscriuren les demandes. L’exvicepresident Josep-Lluís Carod Rovira, el músic Lluís Llach, lexdiputat socialista Antoni Comín, el periodista Vicent Partal o el sindicalista agrari Pep Riera i fins a 60 personalitats del món acadèmic, social i cultural completen el primer llistat d’adhesions.

A la manifestació convocada aquest dissabte a Bilbao per la plataforma social Herrira ja han confirmat la seva participació promotors del manifest, com Gabriela Serra, i algunes de les forces polítiques que donen suport al manifest, com ara Joan Tarda (ERC) o David Fernàndez (CUP).

——
Més informació: 
Gabriela Serra, moviment pacifista, Centre JM Delàs 650 956 280

SEGUEIX MANIFEST I ADHESIONS

Deixant enrere un conflicte que s’ha allargat massa, tant en temps com en

patiment, al País Basc s’han obert noves oportunitats per construir un

escenari de pau. Les converses i els acords adoptats entre diferents agents del

País Basc, l’alto-el-foc d’ETA i la implicació i ajuda de la comunitat

internacional, han obert el camí per solucionar el conflicte basc.

Aquest ha deixat conseqüències de tot tipus i totes han de ser solucionades.

Per avançar-hi, cal posar atenció també a la situació dels i les ciutadanes que a

causa del conflicte estan empresonades o a l’exili, dispersats a centenars de

quilometres del País Basc, amb el patiment afegit que suposa tant per a ells i

elles com per als seus familiars. Com a primer pas, doncs, creiem que cal

respectar els drets humans bàsics dels presos i preses basques. Respecte que

comporta:

· Traslladar al País Basc a tots el presos i preses bascos.

· Alliberar els presos i preses amb malalties greus.

· Acabar amb la prolongació de les condemnes

i derogar les mesures que comporten la cadena perpètua.

· Respectar tots els drets humans que els corresponen

com a presos i com a persones.

Per tal de reclamar als estats espanyol i francès que facin passos cap a una

solució democràtica, les persones sotasignants subscrivim aquestes

reivindicacions amb l’esperit d’impulsar-les des de Catalunya. I, alhora,

donem suport a la mobilització del proper 12 de gener a Bilbao, convocada

p e r Herrira -plataforma en defensa dels drets dels presos bascos-, amb

l’adhesió d’un ampli suport social, així com de nombroses personalitats de la

cultura, l’esport i la política basca.

Preses i presos bascos al País Basc

Barcelona, 10 de gener del 2013

(SEGUEIXEN LES ADHESIONS)

[Primeres adhesions]

Judit Aixalà i Nadal, periodista

Pere Almeda, jurista, membre del Consell de Nova Esquerra Catalana (NEC)

Pere Aragonés, diputat al Parlament de Catalunya per ERC

Jordi Armadans, moviment pacifista, director Fundació per la Pau

Quim Arrufat, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP

Jaume Asens, advocat, membre de la Comissió de Defensa Col·legi d’Advocats

Alfons Banda, moviment pacifista

Pepe Beunza, moviment pacifista

Jordi Borja, urbanista

Dolors Camats, diputada al Parlament de Catalunya per la ICV

Gemma Calvet, diputada al Parlament de Catalunya per ERC

Jordi Calvo, moviment pacifista

Núria Camps, moviment de cooperació i solidaritat internacionals

Carles Campuzano, diputat al Congrés per CiU

Josep-Lluís Carod Rovira, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya

Consol Casals, moviment pacifista i feminista

Agustí Colomines, director

Antoni Comín, professor de Ciències Socials a ESADE i exdiputat pel PSC-CpC

David Companyon, diputat al Parlament de Catalunya per EUiA

Francesc Dalmases, periodista

Teresa de Fortuny, moviment pacifista, Centre JM Delàs

Jon Elordi, professor UAB i membre de l’Euskal Etxea,

Vicenç Fisas, moviment pacifista, Càtedra Unesco UAB

Tica Font, moviment pacifista, Centre JM Delàs

Anna Gabriel Sabaté, exregidora de la CUP per Sallent

Jordi Garcia Jané, cooperativista

Xavier Giró, periodista i professor UAB

August Gil Matamala, advocat, membre de la Comissió de Defensa Col·legi d’Advocats

Rafael Grasa, professor UAB

David Fernández, periodista i diputat al Parlament de Catalunya per la CUP

Pau Fernández, activista social

Josep Maria Hosta, moviment de cooperació i solidaritat internacionals

Ferran Izquierdo, periodista UB

Oriol Junqueras, diputat al Parlament de Catalunya per la ERC

Lluis Llach, músic

Aurora Madaula

Ernest Maragall, exconseller de la Generalitat de Catalunya i impulsor de Nova Esquerra Catalana (NEC)

Xavier Masllorens, moviment pacifista, president Fundació per la Pau

David Minoves, ERC

Joaquim Milla i Fargas

Jordi Muñoz, moviment antimilitarista

Josep Maria Navarro, empresari de l’economia social i solidària

Arcadi Oliveras, professor d’Economia UAB

Pere Ortega, president de la Federació Catalana d’ONG de Pau

Vicenç Partal, periodista

Antoni Pigrau, professor URV

Alejandro Pozo, investigador,

Carles Riera, sociòleg i president del CIEMEN

Pep Riera, pagès i sindicalista

Iñaki Rivera, professor UB i membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura

Marta Rovira, diputada al Parlament de Catalunya per ERC

Georgina Rieradevall, diputada al Parlament de Catalunya per la CUP

Mònica Sabata, psicòloga i moviment sobiranista

Jaume Saura, professor UB

Antoni Segura, historiador i professor UB

Benet Salellas, advocat

Blanca Serra, membre del Secretariat l’Assemblea Nacional Catalana

Eva Serra, historiadora

Gabriela Serra, moviment pacifista

Joan Subirats, professor UAB

Joan Tardà, diputat al Congrés per ERC

Victor Terradellas, responsable Relacions Internacionals CDC

Josep Maria Terricabras, filòsof

Francesc Tubau, moviment pacifista, membre d’Aturem la Guerra

Xavier Vidal i Gómez, periodista i membre del Consell de Nova Esquerra Catalana (NEC)

Ricard Vilaregut, politòleg

Esther Vivas, activista social i membre de Revolta Global

Xavier Bohigas, professor de la UPC