Tu ets el sol, i jo una estrella,
dos brillants de llum,
divergint en un mateix espai,
a l’albada, el teu somriure
cenyeix la llum i el color.
L’escalfor esgota les hores,
i te’n vas…el recer de la tarda,
acull empremtes rogenques,
i es va perfilant l’horitzó, llunyà.
En el preludi del capvespre,
jo m’encenc, i en la quietud de la nit,
acarono els teus somnis ocults.
No puc veure els teus ulls,
tu t’encens quan jo dormo,
no pots veure els meus ulls,
tu t’adorms quan jo brillo,
som dos brillants de llum,
divergint en en un mateix espai.