Amb els cinc sentits

El  pèl daurat com el raig de Sol,

la panxa blanca com la Lluna,

t’asseus molt a prop del cor,

escoltes el batec i fas el ron-ron,

t’hi estàs una estoneta i quan

decideixes que ja en tens prou,

t’alces mandrosament,  

t’estiregasses, primer un pas,

després un altre, sigil·losament

fas un salt i t’asseus dalt la lleixa

del jardí, des d’aquí dalt hi veus

tot el que hi passa,

t’acaricio mentre el Sol et frega
la pell, el lleu ronroneig t’adorm,
assossegades hores aplaquen
la curiositat fins arribar el capvespre.
la llum blanca et desperta l’instint felí.