Publicat el 29 de novembre de 2010
Imatge de silenci
La gèlida matinada em desperta,
un reflex de llum travessa
l’escletxa de la finestra, i molt
baixet em diu que ja és hora de
llevar-me,
em resisteixo i continuo
aferrada als llençols, l’olor suau
de lavanda convida a quedar-m’hi
una estona més.
A fora cauen volves de neu,
la vall blanca evoca al silenci,
inclús el fum de la xemeneia ha
deixat de parlar amb el vent.
M’embarga la sensació de
quietut, la neu calma els neguits,
L’entorn de neu és una imatge de silenci.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Somnis i desitjos per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Isabel,
escrius com un àngel.
Sóc
bibliotecaruio i tinc una llibreria. Crec que hauries de publicar tot això, que apareceel
bloc. Simplement és
meravellós.
Oriol