Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Absència 2011

Enyoro el ressò d’una veu
passada,
el teu somriure pare, 
en el transcurs de tots aquests anys m’he acostumat
a viure
sense la teva presència, els dies previs a l’adolescència 
els he viscut
feixucs, evitant pronunciar el teu nom,
tanmateix, a les nits, quan la foscor ho silencia tot, 
i la ment cerca respostes, jo no volia apartar-te del meu
petit món, i em negava a creure que ja no et veuria mai
més, i la pregunta es repetia mil cops, perquè?
cercava mil explicacions, i al capdavall,
cap resposta em convencia,
només dolor, mancança,
m’he perdut tanta vida no viscuda
al teu costat!
la quasi nul·la coneixença del teu món,

mantinc records en algun calaix de la
ment, 
com diapositives d’una vida
que s’allunya,
com una nebolosa que
em desperta d’un somni
nocturn.
El temps cura ferides, el temps no ha aconseguit
aplacar l’absència que vas deixar en el meu món

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El Pare per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent