Absència 2011
Enyoro el ressò d’una veu
passada, el teu somriure pare,
en el transcurs de tots aquests anys m’he acostumat
a viure sense la teva presència, els dies previs a l’adolescència
els he viscut feixucs, evitant pronunciar el teu nom,
tanmateix, a les nits, quan la foscor ho silencia tot,
i la ment cerca respostes, jo no volia apartar-te del meu
petit món, i em negava a creure que ja no et veuria mai
més, i la pregunta es repetia mil cops, perquè?
cercava mil explicacions, i al capdavall,
cap resposta em convencia,
només dolor, mancança,
m’he perdut tanta vida no viscuda al teu costat!
la quasi nul·la coneixença del teu món,
mantinc records en algun calaix de la ment,
com diapositives d’una vida que s’allunya,
com una nebolosa que em desperta d’un somni
nocturn.
El temps cura ferides, el temps no ha aconseguit
aplacar l’absència que vas deixar en el meu món