La matinada

M’ha vist mirar-la,
netejava els seus ulls
i s’obria a la llum.
La percebo com un
bàlsam que impregna
de silencis i remors,
més enllà de la bella
estampa que ofereix,
la matinada s’acobla
a els sons,
es fa temprança,
intensifica la seva llum
i embalsama la pell
d’aromes nous.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *