Publicat el 11 de setembre de 2012
La matinada
M’ha vist mirar-la,
netejava els seus ulls
i s’obria a la llum.
La percebo com un
bàlsam que impregna
de silencis i remors,
més enllà de la bella
estampa que ofereix,
la matinada s’acobla
a els sons,
es fa temprança,
intensifica la seva llum
i embalsama la pell
d’aromes nous.
netejava els seus ulls
i s’obria a la llum.
La percebo com un
bàlsam que impregna
de silencis i remors,
més enllà de la bella
estampa que ofereix,
la matinada s’acobla
a els sons,
es fa temprança,
intensifica la seva llum
i embalsama la pell
d’aromes nous.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Terra per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent