Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Misteri 2006

Capes que es degraden
quan la
llum et toca,
et miro i sento la freda
sensació de l’hivern,
fines lamines
verdes,
to púrpura quan et besa
el mar,
et torno a mirar i m’adono
que el raig de llum t’ha
travessat
la fredor.

Haig d’entendre que cada
capa dels
teus ulls és un
misteri que no té
resposta,
una turmalina verda que
m’inspira quan la llum et toca.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Somnis i desitjos per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent