Amb els cinc sentits

Capes que es degraden
quan la llum et toca,
et miro i sento la freda
sensació de l’hivern,
fines lamines verdes,
to púrpura quan et besa
el mar,
et torno a mirar i m’adono
que el raig de llum t’ha
travessat la fredor.

Haig d’entendre que cada
capa dels teus ulls és un
misteri que no té resposta,
una turmalina verda que
m’inspira quan la llum et toca.